El 'Fet Històric':
Diecisiete años de retazos mensuales de historia de Castelldefels

Esta entrada tiene ya más de dos años y medio... Con motivo de las 150 publicaciones de la sección 'El Fet Històric' (que se cumplió el pasado mes de agosto de 2021), empecé a compilar todos los PDF de esta sección mensual de la revista municipal "El Castell" de Castelldefels. 
Ahora ya se llevan en esa sección doscientas publicaciones, durante más de diecisiete años...
Hay un índice al final de esta página, con un enlace a un PDF anual que agrupa todo lo publicado cada año.

En el mes de agosto de 2006, nacía una sección llamada 'El Fet Històric' en la nueva revista mensual municipal de Castelldefels, llamada 'El Castell', que sustituía como principal medio de información escrito municipal al antiguo Butlletí Municipal, que también mensualmente se había editado desde inicios de los años 80 del siglo XX.

Esta nueva sección mensual en la revista, trataba de recoger pequeños o grandes acontecimientos ocurridos en la ciudad en el pasado. Al principio, fue el propio departamento de Medios de Comunicación del ayuntamiento el encargado de escribir mes a mes la sección, pero a partir del mes de marzo de 2008 y hasta el presente, el espacio ha sido coordinado por Xavier Martín (suya es la maquetación, así como la adecuación y corrección de los textos, y también muchas de las noticias publicadas), con una muy especial colaboración de Alfonso López Borgoñoz (autor también de este blog), que habitualmente ha sido la persona que ha escrito la gran mayoría de los textos desde el 2008 y ha buscado las ilustraciones de la sección, pero que también ha buscado y contado con la colaboración de muchos amigos y amigas (Juanjo Vas, Montse Sanz, Javier Clemente, Miriam Valero, Joan Daura, Neus Cardona, Alberto López Mullor, Jorge Navarro y el mismo Xavier Martín) que han participado con sus textos en temas específicos de interés. Desde finales del año 2021, se encarga de coordinar la sección para la revista Manel Torres, y ya no se encarga Xavier.

La revista del Ayuntamiento fue dirigida en su conjunto como Butlletí d'Informació Municipal por Francesc Sistac i Bret desde sus inicios al principio de los años ochenta del siglo XX, luego por Manel Torres hasta 2011, después por Miguel Ángel Vázquez hasta el otoño de 2015, cuando Manel Torres volvió a ocupar el cargo hasta el presente (octubre 2021). En la actualidad, vuelve a dirigirla Miguel Ángel Vázquez.

Los temas tratados han sido muy variados. He tratado de poner los títulos y un breve resumen con palabras clave (generalmente sólo en castellano) al final en cada índice de la recopilación anual de las páginas de esta sección. Mediante la búsqueda de la propia página o mediante las teclas 'Control' + 'F' se puede introducir una palabra clave que se busque, para localizar el tema entre los publicados en los más de 15 años que la sección ha ido apareciendo.

Son 196 textos desde agosto de 2006 hasta diciembre (incluido) de 2023. Y ahora ya 201 con los de 2023, hasta mayo. Durante la pandemia provocada por la COVID-19, el boletín de información municipal no se publicó algunos meses, como tampoco se ha publicado íntegro los años de elecciones municipales, durante los meses electorales. Ello hace que no todos los años se hayan publicado 12 textos históricos. Sin embargo, curiosamente, en el año 2009, con motivo de un número especial en mayo por las elecciones, la sección se publicó en trece ocasiones.

Una selección de los temas tratados, con una ampliación notable de los mismos, se publicó en el año 2013 por el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GREHIC), por Alfonso López Borgoñoz con el título "Unos veranos intensos, y otras historias breves de Castelldefels desde la época romana"

Los textos en los dos primeros años se publicaron en catalán y posteriormente se han ido publicando en catalán y castellano, según ha sido la voluntad de la persona autora de los textos.

El Castell, y en su momento el Butlletí Municipal, han publicado y publicaron otras noticias de historia, arqueología o paleontología local en su contenido ordinario, fuera de la sección 'El Fet històric'. Con el tiempo espero poder incluir en esta página web mediante un enlace los PDF con el contenido que difundió también dicha información en su momento y que está ya publicada.

Tenemos una recopilación de todos los mismos desde 2006 hasta mayo de 2024 en este enlace y están todos los publicados en este año, desde enero a diciembre de 2023, en este enlace. Y los de 2024 hasta el mes de mayo aquí...

Abajo, un índice con todos los contenidos.

Enlaces por años con los contenidos de la sección en PDF:

  • PÁGINAS SECCIÓN 'FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2006
    • Índice
      • Agosto "Neix El Castell el desembre de 1965" (Redacción 'El Castell')
        •  Castelldefels va tenir una altra revista sota la capçalera de “El Castell”. Una revista que va néixer el llunyà desembre de 1965, encara sota elrègimfranquista. Es tractava d’una petita i modesta revista vinculada a la Parròquia de Castelldefels i de la qual només se’n van editar set números.
        • Palabras clave:  Revista Franquismo Parroquia
      • Septiembre "Així era la nostra Festa Major fa 25 anys" (Redacción 'El Castell')
        • La celebració de la Festa Major de Castelldefels l’any 1981, va portar als veïns i veïnes de la ciutat multitud d’activitats per gaudir, com avui dia, a diferents enclavaments de la ciutat.
        • Palabras clave: Fiesta Mayor Festa Major 1981 democracia 
      • Octubre "Per fi, el primer institut" (Redacción 'El Castell')
        • El març de 1981 El Butlletí municipal de Castelldefels era eloqüent amb el seu titular de portada: «El pueblo ganó: habrá instituto»
        • Palabras clave: Instituto 1981 democracia
      • Noviembre "El Castell, de Castelldefels" (Redacción 'El Castell')
        • El Castell de la nostra ciutat va passar a ser propietat del nostre municipi el mes de desembre de 1986. Un fet esperat durant anys que va reafirmar-lo com a símbol de Castelldefels.
        • Palabras clave: Castillo 1986 democracia
      • Diciembre "Ja tenim emissora municipal!"  (Redacción 'El Castell')
        • El 19 d’abril de 1982 —data que es va triar per fer-la coincidir amb el tercer aniversari dels ajuntaments democràtics— iniciava les seves emissions Ràdio Castelldefels. L’emissora de titularitat municipal no ha deixat d’emetre des d’aleshores. Aviat farà vint-i-cinc anys.
        • Palabras clave: Radio emisora democracia
  • PÁGINAS SECCIÓN 'FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2007
    • Índice
      • Enero "1995: comença la rehabilitació de Cal Ganxo" (Redacción 'El Castell')
        • El Centre d’Activitats Ambientals de Cal Ganxo és un equipament municipal l’objectiu principal del qual és l’educació en el respecte pel nostre entorn. Fa poc més de 10 anys era una construcció en ruïnes.
        • Palabras clave: Medio Ambiente Ecología Cal Ganxo 1995 democracia
      • Febrero "Millors dependències per a una millor atenció" (Redacción 'El Castell')
        • La tardor de 1997 van començar les obres de construcció de l’edifici annex de l’Ajuntament. A finals d’agost havia començat la demolició dels antics edificis existents.
        • Palabras clave: 1997 Ayuntamiento Ajuntament Pisos Maestros democracia
      • Marzo "Any 1985: primera edició de les Jornades de les Dones de Castelldefels /" (Redacción 'El Castell')
        • Fa 22 anys que Castelldefels celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb unes jornades de debat i reflexió, al voltant de la data del 8 de març.
        • Palabras clave: Mujer Mujeres Dona Dones Día Internacional 8 de marzo 8 de març 1985 democracia
      • Abril "Juliol de 1989: Inauguració del Centre municipal Frederic Mompou" (Redacción 'El Castell')
        • Fa nou anys que el Centre municipal Frederic Mompou forma part del dia a dia de la ciutadania. Un espai per a les persones que acull gran part de la vida cultural, associativa, social i d'oci de Castelldefels.
        • Palabras clave: 1989 Centre municipal Frederic Mompou Gent Gran Tercera Edad Juventud Joventut democracia
      • Mayo "1979: primeres eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia" (Redacción 'El Castell')
        • El 3 d’abril de 1979 se celebraven eleccions municipals als pobles i ciutats d’Espanya. Eren les primeres des dels temps de la República, als anys 1930, el primer cop des de la recuperació de la democràcia en què els veïns votaven lliurement per escollir el seu
          alcalde.
        • Palabras clave: Democracia 1979 Elecciones Municipales  
      • Junio "125 anys de l’arribada del tren" (Redacción 'El Castell')
        • El 29 de desembre de 1881 arribava a Castelldefels el convoi que formaven una màquina Rogers 220, tres vagons de primera classe, tres més de tercerca, un vagó-saló i un vagó correu. En aquell viatge inaugural de la línia VVB (Valls-Vilanova-Barcelona) el tren transportava uns 500 viatgers, empresaris, comerciants, accionistes...
        • Palabras clave:  tren Estación 1881 siglo XIX 
      • Julio "1962: Castelldefels viu un Nadal ben blanc" (Redacción 'El Castell')
        • La nevada va començar poc abans de les dotze de la nit del 24 de desembre de 1962, en plena missa del Gall. El fenòmen va guanyar força i ja no va parar fins a les set de la tarda del dia de Sant Esteve.
        • Palabras clave: 1962 Nevada franquismo
      • Agosto "1983: Es remodela un eix viari important per la ciutat: el carrer Bisbe Urquinaona" (Redacción 'El Castell')
        •  L’objectiu va ser urbanitzar una de les principals artèries de la ciutat que connecta els barris del nord amb el centre.
        • Palabras clave: 1983 Urbanismo Democracia Bisbe Urquinaona
      • Septiembre "El circuit Cola Cao arriba als primers 80 a l’entorn del Castell, per fer esport" (Redacción 'El Castell')
        • Amb la dècada dels 80 va arribar al Castell una nova iniciativa per fomentar l’esport: el circuit Cola Cao. Avui dia encara es pot veure darrera del Castell un aparell dels que el composaven. 
        • Palabras clave:  Deportes Cola Cao Circuito gimnasia democracia 
      • Octubre "Eddy Merckx, atracció del ciclocross celebrat a Castelldefels el 1974" (Redacción 'El Castell')
        • Aquell va ser un any ple d’èxits per al belga, probablement el millor ciclista de tots els temps. Eddy Merckx va ser l’estrella del Criterium Ciclista a Castelldefels, tot i que no va guanyar la prova.
        • Palabras clave: Eddy Merckx Ciclismo Ciclocross Criterium Ciclista 1984 franquismo deportes
      • Noviembre "La denominació popular i el nomenclàtor oficial" (Redacción 'El Castell')
        • La plaça d’Espanya és coneguda com a plaça de la Caputxeta, a causa de la figura d’aquest personatge que és al centre. Avui, més que una plaça és un distribuïdor de trànsit.
        • Palabras clave: urbanismo franquismo democracia Plaza España Plaza Caputxeta Caperucita 
      • Diciembre "Al Castell, tot passejant pel vessant de Can Gomar" (Redacción 'El Castell')     
        • Al carrer Bisbe Urquinaona comença l’ascensió fins al Castell a través d’un parc el disseny arquitectònic del qual va guanyar el premi FAD l’any 1993. Els Plecs, a la manera d’una escultura en línia, integrada al territori, en forma de barana, acompanyen el caminant. Obra conjunta dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elies Torres i Miguel Usandizaga, els Plecs són formats per grans plafons de ferro colat rovellat, units en forma de ziga-zaga, que guien un passeig agradable, en suau pendent. Les rampes són envoltades de racons de gran bellesa, tranquils, amb vistes sobre els barris de Castell i Centre. La vegetació és principalment l’autòctona: pins, oliveres, margallons, garrofers, i la flor lilosa de l’anomenat arbre de l’amor.
        • Palabras clave: Els Plecs Can Gomar Castillo 1993 democracia  
  • PÁGINAS SECCIÓN 'FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2008
    • Índice
      • Enero "Els gegants i el Bialet, elements essencials de la festa" (Redacción 'El Castell')
        • Segons explica el llibre Elements de la festa a Castelldefels, de Rosa M. Armelles i Javier Clemente, consta que els primers gegants de la ciutat, coneguts com els Barons de l’Eramprunyà, van ser construïts per Ernest Solé i es van estrenar l’any 1980.
      • Febrero "1990: la Mostra de Cuina rep Xavier Cugat" (Redacción 'El Castell')
        • Francesc d’Asís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, més conegut pel seu primer cognom, també com a Cugui, figura en la història de la Mostra de Cuina de Castelldefels com a visitant il·lustre.
      • Marzo "Robert Capa va ser a Castelldefels, però no hi va fer fotos" (Alfonso López Borgoñoz [Font: Jordi Amigó])
        • Últims dies de la Guerra Civil espanyola. El 24 de gener de 1939 les tropes franquistes de la 1a Agrupació de la Divisió 105 d’infanteria entraven a Castelldefels, procedents del sud, en marxa cap a Barcelona, on arribarien el 26 de gener. El famós fotògraf de guerra d’origen hongarès Robert Capa (1913-1954) va passar per la nostra ciutat dos dies abans, sense poder fer-hi fotos.
      • Abril  "Més de 3.000 joves van gaudir de Pujalt" (Redacción 'El Castell')
        • L’Ajuntament de Castelldefels va comprar una casa al Pirineu per utilitzar-la com a centre de colònies l’any 1981. En aquell moment, el poble tenia 10 habitants; ara, en té trenta, dedicats majoritàriament a la ramaderia.
      • Mayo "1895: una execució a Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz [FONT: El Crimen de Castelldefels, de Jorge Navarro, Gabriel García Rosauro i Neus Cardona Vives. Ajuntament de Castelldefels, 1994])
        • El dimecres 19 de juny de 1895, a les vuit del matí, Joaquín Figueras Regalés era conduït des de la casa en la qual va passar la seva última nit, a la plaça Major de Castelldefels, cap al castell de la nostra ciutat.
      • Junio "1808: Castelldefels a la Guerra del Francès" (Redacción 'El Castell')
        • La Torre Barona, o Torre de la Guarda, que avui trobem a l’interior de les dependències del Gran Hotel Don Jaime, és d’origen medieval i va ser reconstruïda al segle XVI. A finals del XVII estava provista d’artilleria i dotada amb un destacament permanent de vigilància. Va tenir un cert paper durant la Guerra de la Independència espanyola.
      • Julio  "«El petó perdut», patrimoni de Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • A l’univers modernista català, al costat d’autors molt coneguts com Gaudí, Rusiñol o Llimona, va existir una àmplia constel·lació d’artistes que també van ajudar amb el seu treball que aquest moviment arribés a ser el que va ser. Entre ells figura Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès 1874-Barcelona 1957).
      • Agosto "Des del 1992 tenim Biblioteca a la Platja. Ara també, Biblioteca al Mercat" (Redacción 'El Castell')
        • El 1992 olímpic va ser també l’any de l’estrena de la Biblioteca a la Platja. Una novetat en què Castelldefels va ser un dels municipis pioners i que avui dia es complementa amb una nova biblioteca al Mercat.
      • Septiembre  "Un fill predilecte de Castelldefels presidia el Barça quan aquest club va guanyar la primera Lliga espanyola" (Jorge Navarro Pérez y Alfonso López Borgoñoz)
        • Benefactor i mecenes, un cèntric carrer de Castelldefels porta el seu nom. Arcadi Balaguer és un dels pocs fills predilectes de la ciutat dels quals se’n té coneixement.
      • Octubre "Les inscripcions als murs de la capella del Castell, vestigi de la presència dels voluntaris de les Brigades Internacionals" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Castelldefels té un paper en la història de les Brigades Internacionals i la seva participació en la Guerra Civil espanyola. I, per tant, forma part de les vivències d’aquells voluntaris que venien d’arreu del món. Un d’ells era el nordamericà d’origen finlandès Paul Wirta.
      • Noviembre "Castelldefels dedica un espai públic a la memòria del doctor Claverol" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Poques persones van ser més conegudes i estimades a la nostra ciutat durant la postguerra, pel seu tarannà i treball continu, que el doctor Romuald Claverol i Fenosa. Metge, però també aquarel·lista: la pintura fou per a ell una passió. Va participar, al llarg de la seva trajectòria, en més de 80 exposicions individuals i col·lectives.
      • Diciembre  "Un accident mortal, a Castelldefels, tenyeix de dol la Volta automobilística a Catalunya de 1916" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Castelldefels fou l’escenari de l’accident d’un dels cotxes que participaven en el ral·li automobilístic Volta a Catalunya de 1916. En el sinistre van perdre la vida dos dels quatre ocupants del vehicle.
  • PÁGINAS SECCIÓN 'FET HISTÒRIC DEL AÑO 2009
    • Índice
      • Enero "70 anys del final de la guerra del 36 a Castelldefels" (Jordi Amigó i Barbeta) 
        • El 15 de gener de 1939 el fotògraf Robert Capa, que retratà l’evacuació de Tarragona hores abans de l’entrada de les tropes franquistes,retornà a Barcelona per les costes del Garraf i segurament travessà Castelldefels. Les seves imatges van inmortalitzar els rostres d’una població civil que havia optat perla partida. 
        • Palabras clave
      • Febrero "Els refugis antiaeris durant la Guerra Civil (I)" (Montserrat Sanz Borràs i Joan Daura Luján)
        • Un dels tants episodis del conflicte armat va ser el bombardeig de la reraguarda i la població civil. Durant la guerra el territori peninsular va servir de camp de proves on experimentar noves estratègies i tècniques bèl·liques, especialment per part dels exèrcits estrangers implicats. 
        • Palabras clave
      • Marzo "Els refugis antiaeris durant la Guerra Civil (i 2)" (Montserrat Sanz Borràs i Joan Daura Luján)
        • L’any 2003 es va descobrir el refugi antiaeri de Can Roca, que descrivíem en El Castell del mes passat. Es tracta del més ben conservat dels que es té coneixement. Peró no és l’únic amagatall al voltant del qual es va articular la defensa civil dels bombardeigs dels anys trenta a Castelldefels.
        • Palabras clave
      • Abril  "El Gobierno local, tras la Guerra Civil" (Jorge Navarro Pérez)
        • El 25 de enero pasado se cumplieron 70 años de la constitución de la primera Comisión Gestora encargada de organizarla vida de la población de Castelldefels traos la Guerra Civil española. Fue justo aldía siguiente de la entrada al pueblo de las tropas franquistas del Cuerpo de Ejército Marroquí. 
        • Palabras clave:  
      • Mayo "Las finanzas municipales tras la Guerra Civil" (Jorge Navarro Pérez)
        • El primer gobierno municipal tras la Guerra Civil fue nombrado el 25 de enero de 1939. La situacióna la que tuvo que enfrentarse aquella primera  Comisión Gestora municipal franquista en Castelldefels era catastrófica. La comisión la presidía José Mestres Perals.
        • Palabras clave:  
      • Mayo -número especial- "1979: primeres eleccions municipals en 45 anys" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El dimarts 3 d’abril de 1979 se celebraven eleccions municipals als pobles i ciutats d’Espanya. Eren les primeres totalment lliures des de les darreres celebrades en temps de la República, el 19 de gener de 1934. 
        • Palabras clave:  
      • Junio  "La plaza de l’Església: Historia de una evolución" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El pasado 9 de mayo de 2009, la zona peatonal de la Plaza de l’Esglesia y sus calles adyacentes cumplía su primera década de historia. En el centro de la ciudad, a su alrededor se encuentra el Ayuntamiento, la iglesia de Santa Maria y las escuelas públicas más antiguas de la ciudad. Pero esto no ha sido siempre así. De hecho, la plaza de l’Església, urbanizada, tiene poco más de 50 años de historia.
        • Palabras clave:  
      • Julio "La platja de Castelldefels, a inicis del segle XX" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Molts associen l’ús massiu de la nostra platja al boom turístic de la dècada de 1960. Però això no és correcte del tot. La seva utilització per grups d’excursionistes i per persones de la comarca, de Barcelona i encara de l’estranger, té ja cent anys.
        • Palabras clave
      • Agosto "Los balnearios marítimos y Castelldefels, hasta el fin de la Guerra Civil española" (Alfonso López Borgoñoz
        • Durante el primer tercio del siglo XX, las relaciones entre los empresarios de los baños de la playa y el municipio de Castelldefels no fueron siempre demasiado cordiales.
        • Palabras clave
      • Septiembre  "El pont de la Corredora" (Alberto López Mullor)
        • Pels barris de Can Bou i la Pineda, dins el paratge que abans de la urbanització del segle XX s’anomenava Les Marines, transcorria la sèquia de la Corredora, també dita Corredora Mestra o Gran Corredora.
        • Palabras clave
      • Octubre "Els noms dels nostres carrers (1)" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Els noms dels carrers de Castelldefels han anat variant al llarg dels darrer segle, fruit del creixement de la ciutat i dels canvis polítics. Aquí recollim els noms dels principals carrers durant la dictadura de Primo de Rivera i la República, fins la Guerra Civil (1923-1936).
        • Palabras clave:   
      • Noviembre "Els noms dels nostres carrers (2)" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En aquest mes es tracta de l'evolució dels noms dels principals carrers de Castelldefels durant el temps de la Guerra Civil espanyola.
        • Palabras clave:  
      • Diciembre  "L’Església de Santa Maria i els Girona" (David Dalmases Pons)
        • Amb motiu del centenari de l'església de Santa Maria, el text ens recorda el pas de Manuel Girona per la ciutat, i com va financiar la construcció de la nova església, del nou cementiri i de la nova rectoria fora del castell que ell havia comprat al 1897.
        • Palabras clave:          

  • PÁGINAS SECCIÓN 'FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2010
    • Índice
      • Enero "Fa cent anys, l’Església proposava una nova centralitat" (Alfonso López Borgoñoz)
        • L’any 1903, el banquer Manuel Girona va decidir que la construcció de la nova església que donava a Castelldefels fos en un solar agrícola sense cap edificació al voltant, situat a menys de 500 metres de l’estació de tren. El terreny l’havia cedit uns anys abans per a aquest fi Concepció Costa, que era llavors una de les més grans terratinents. Les obres de l'església van acabar el mes de desembre de 1909. Després de situar cara a cara l’estació i l’església, la configuració del centre de la ciutat quedava marcada, ara fa un segle, per aquestes dues edificacions. 
        • Palabras clave:  
      • Febrero "Una escriptura notarial, el document més antic de l’arxiu" (Juanjo Vas Rafael)
        • Un pergamí del Fons Savall de l'Arxiu Municipal, del segle XVI, joia del patrimoni documental.
        • Palabras clave:  
      • Marzo "Con la Sala Margarida Xirgu desaparece un pedazo de historia" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Se conserva en el archivo municipal un proyecto de construcción de un almacén, encargado en 1967, «para la custodia de enseres de la propiedadmunicipal y también de vehículos de toda clase que las autoridades judiciales o gubernativas depositen en esta alcaldía». Seguramente antes del final de las obras el Ayuntamiento ya había decidido agrandar el edificio y variar su uso radicalmente. A finales de dicho año, en algún acta municipal, se habla ya del nuevo pabellón para actividades deportivas y culturales al lado de unas pistas deportivas. Fue una pista de baile muy popular hasta 1980. Acogió actuaciones de grupos musicales tan conocidos en la época como Los Salvajes, Los Sírex, Los Mustang, Los Bravos, Micky y Los Tonis, Los Pekenikes, Fórmula V... Los programadore eran privados, y pagaban un canon al Ayuntamiento. La última modificación para acondicionarla como teatro tuvo lugar en 1995: el 27 de abril se reinauguró con el nombre de Sala Margarida Xirgu, cumpliendo con dicha función hasta el pasado mes de diciembre de 2009, cuando fue derruida para poder dar paso en su solar a la nueva Biblioteca Municipal.
        • Palabras clave
      • Abril  "La planificació urbanística de Montemar" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La concepció sobre el plànol de gran part de la ciutat és més antiga del que pensàvem. Els plànols van ser dibuixats entre 1944 i 1947, i validats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears el 13 d’octubre d’aquell any. No obstant això, Montemar no era una idea nova. El referent previ dels mateixos va ser anterior a la guerra, i va estar en l’aprovació a l’Ajuntament, l’any 1934, dels plans de “L’Aixampli i Reforma de l’Urbanització Parés”, traçats al juliol de 1933. Abans, però, al 1926, ja havien plànols urbanístics de la part baixa del barri, de l'entorn.
        • Palabras clave
      • Mayo "Fiesta elegante en casa de los Girona" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En los primeros años del siglo XX, el castillo acogió bailes y cenas de alcurnia. Tras haber comprado Manuel Girona el castillo en 1897, y haber efectuado una rápida restauración del mismo entre los meses de febrero y julio de ese año, su familia organizaba ocasionalmente grandes fiestas en la Sala Institucional del recinto fortificado, a las que invitaba a la flor y nata de Barcelona y de la comarca. A una de dichas fiestas, en el verano de 1902, asistió Gertrudis Lluch Viñals, con una amiga francesa, Sophie Gertrudis debía vivir entonces en la llamada Torre Lluch, de Gavà,
        • Palabras clave:   
      • Junio "Caso abierto" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En 1935, el accidente de un coche de lujo en Castelldefels acabó con una muerte misteriosa, la de Ricardo Martín, hijo de una familia adinerada bien relacionada con el Tribunal Supremo.
        • Palabras clave:  
      • Julio  "La urbanització de la platja, iniciada fa 100 anys" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La planificació urbanística de la zona propera a la platja comença a principis del segle XX. La ciutat (i alguns inversors) ja començaven amirar en aquells moments cap a la nostra costa no només comen un espai per a la pesca, sinó també per atreure visitants. Entre els plans d’urbanització de la ciutat n’hi ha un datat a l’agost de 1917.
        • Palabras clave:  
      • Agosto "El embarcadero de la playa de Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El diario "La Vanguardia" del domingo 19 de julio de 1931 se hacía eco fotográfico de la inauguración de un embarcadero en la playa de Castelldefels, frente a un restaurante y a una serie de balnearios, en una zona que se corresponde con la del actual Hotel Playafels.
        • Palabras clave:  
      • Septiembre  "Uns estius intensos" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Ja a la dècada de 1930. Fa gairebé vuitanta anys la platja de Castelldefels ja vivia uns estius bulliciosos, plens d'activitats, entre les quals destacaven les nàutiques, però hi havien moltes més.
        • Palabras clave:
      • Octubre "Breu història del ferrocarril a Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • L'estació de Castelldefels Poble, inaugurada al 1881, l'han utilitzada diferents companyies en aquets 130 anys.
        • Palabras clave:  
      • Noviembre "De huelga revolucionaria a huelga de brazos caídos" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Una huelga de brazos caídos de las mujeres de la Rocalla motivó, por creerla huelga revolucionaria, un intenso despliegue policial, excesivo para lo que realmente sucedió.
        • Palabras clave:  
      • Diciembre  "1942: Programa doble" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Reposicions de films nord-americans humorístics i romàntics, en els primers anys de la posguerra.
        • Palabras clave
 
  • PÁGINAS SECCIÓN 'FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2011
    • Índice
      • Enero "Un pueblo atemorizado por los piratas" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • En el siglo XVI, el imperio turco continuó con su expansión apoyando a los piratas berberiscos, Los piratas, gracias a ese apoyo, atemorizaban a la población mediterránea de Italia y España. Sólo entre Montjuïc y Sitges realizaron más de quince ataques entre 1500 y 1715 (seguramente fueron en realidad muchos más). En Castelldefels, fruto del temor, dada su proximidad al mar, se reconstruyó el castillo hacia el año 1550 y antes de acabar ese mismo siglo se habían construido por todo el pueblo 10 torres de defensa y vigilancia, nueve de ellas adosadas a masías.
      • Febrero "Castelldefels al segle XVIII" (Juanjo Vas Rafael) 
        • Tothom coneix Castelldefels com una ciutat turística plena d’edificis, cases unifamiliars i comerços, però no sempre ha estat així. En aquest plànol del segle XVIII veiem una petita vila agrícola i ramadera, dispersa, formada per un grapat de masies distribuïdes per les planes que envolten el turó del Castell. Unes de les curiositats d’aquest document es poder veure els noms dels masos, pertanyents a les famílies més benestants d’aquell temps, com els Coscullana, Valls, Claret, Salabert, Roca, Domènech, etc.
      • Marzo "Bitllets legals de Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Amb motiu de la commemoració, el mes de juliol vinent, del 75è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, el Museu d’Història de Catalunya ha organitzat aquest mes de març una exposició del paper moneda local català emès en aquell temps. A Castelldefels també en vamtenir. El seu origen es troba en el fet que, davant dels problemes financers que patia la República durant el conflicte armat, Josep Tarradellas, en aquell moment conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, va fer aprovarla Llei Municipal Catalana de 9 d’octubre de 1936, que permetia als ajuntaments emetremoneda de petit valor, de curs legal i obligatori a la pròpia vila. Per aquesta raó, el 23 d’abril de 1937 l’Ajuntament de Castelldefels va acordar emetre paper moneda local en bitllets d’una pesseta i de cinquanta cèntims, que no van ser posats en circulació fins a la segona quinzena delmes de juny del mateix any. L’import total d’aquella emissió va ser de 15.000 pessetes (uns 90€). La retirada definitiva del papermoneda localtingué lloc per decisió municipal a mitjans de 1938, quan el govern republicà va emetremoneda des del govern provisional amb seu a València, declarant no vàlides les monedes locals catalanes. 
      • Abril  -> Revista "El Castell" breve, por elecciones locales (sin sección 'Fet Històric')
      • Mayo  -> No hubo revista "El Castell" por elecciones locales
      • Junio  "El ‘vuelo americano’" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Castelldefels, fotografiado desde el aire por la fuerza aérea estadounidense en 1957.
      • Julio "Un poble petit?" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • El febrer passat publicàvem un mapa de Castelldefels del segle XVIII. Si el comparem amb la fotografia acolorida a mà que publiquem aquest mes, podem observar com el plànol i la foto sembla que ens mostrin un poble que—pel que s’observa—havia canviat molt poc en els dos-cents anys que hi ha entre totes dues imatges. La foto ha de ser de finals dels anys vint del segle passat.
      • Agosto "Evolució de la línia de costa a Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Amb motiu de la ubicació d'una sèrie de plafons per part de l'Ajuntament de Castelldefels i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a l'entorn de la llacuna de laminació de l'Olla del Rei (ParcMediterrani de la Tecnologia, Campus de la UPC a Castelldefels), amb motiu de la renovació del recorregut d'educació ambiental 'Itinera', s'han dut a terme una sèrie d'il·lustracions en les quals es veuen els canvis a la línia de costa de la nostra ciutat des del segle VII fins a l'actualitat.
      • Septiembre  "Desde Barcelona, en un barco de vapor" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Viajes que se hacían en los años 20, incluso antes de la construcción del embarcadero de Castelldefels, en 1931. El sábado 7 de agosto de 1926 (hace, pues, ya algún tiempo), La Vanguardia publicaba el anuncio de una excursión marítima desdeBarcelona a Castelldefels en el vapor Virgen de África. Los pasajeros embarcaban en elmuelle de Barcelona, junto alReal ClubMarítimo. El desembarco en la playas poco profundas de nuestra ciudad, y el posterior embarque, se indica que se efectuaríamediante palanca.
      • Octubre -> No hubo revista "El Castell" por elecciones generales de España
      • Noviembre "La playa, inspiradora" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En 1944, el fotógrafo Joaquim Gomis captó algunas imágenes artísticas de la playa de Castelldefels. Las dos fotografías, de composición sencilla, que reproducimos en esta página nos recuerdan que, hace décadas, en la playa de Castelldefels
          faenaban algunas pocas barcas de pesca. Esas embarcaciones, varadas en la arena, aún daban fe del trabajo en el mar de algu-
          nos de los pocos pescadores profesionales que debían quedar setenta años atrás. Pero el peso del turismo, principalmente metro-
          politano, simbolizado en las casetas, empezaba a ser de lo más evidente. 
      • Diciembre "Hace veinte años Castelldefels tembló, aunque no hubo grandes daños" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Un terremoto de 3,7 grados, con epicentro mar adentro, en diciembre de 1991. Leyendo estos días sobre los temblores de tierra en la isla de Hierro, hemos buceado para saber si en nuestra ciudad se había producido algún evento similar en el pasado. Por suerte, sólo hemos encontradomemoria de una sacudida muy pequeña hace ahora justamente veinte años. El 15 de diciembre de 1991, durante unos segundos,tal como se recogía en el Butlletí de Castelldefels de enero de 1992 , los vecinos de Castelldefels detectaron un pequeño terremoto, el epicentro del cual se situó a unos 25 km. mar adentro, casi frente a nuestra playa.
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2012
    • Índice
      • Enero "Castelldefels, seu dels campions de l’Eurocopa ’64" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La selecció espanyola campiona de l’Eurocopa de 1964 es va concentrar per a alguns partits a Castelldefels i va comptar a les seves files amb veïns de la ciutat com el defensa del FC Barcelona, Ferran Olivella. 
      • Febrero "Els orígens de Castelldefels, deu segles enrere" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Mirem aquest mes més de mil anys enrere. Les visites al castell, remodelat en una bona part, ens fan pensar en l'origen de l'edifici i, per extensió, de la nostra ciutat.
      • Marzo "CastrumFelix? CastrumFidelis? Mil anys d’història del nom de la nostra ciutat" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Les referències escrites al topònim de la nostra ciutat van anar canviant, tot i que la denominació vulgar, no culta, ja deviader Castelldefels fa uns 800 anys. També va evolucionar el topònim llatí o cute, de Castrum Felix, l'any 967, a Casteifidelium, al 1558.
      • Abril  "La platja, abans de l’arribada de Baños de Castelldefels, SA" (Juanjo Vas Rafael)
        • A principis del segle XX, Castelldefels encara vivia d'esquenes al mar, a xcepció d'uns quants habitants de la platja que es dedicaven a la pesca. 
      • Mayo "Manuel Girona y el castillo de Castelldefels (I)" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Financiero barcelonés, compró y restauró el Castillo en 1897. Castelldefels a finales del siglo XIX. Presentamos la figura del banquero Manuel Girona. El nombre del financiro designa a una importante avenida en el barrio del Castillo y está muy ligado precisamente al conjunto patrimonial que da nombre  eses barrio, así como a la llegada del ferrocarril a nuestro pueblo.
      • Junio "Manuel Girona i el Castell de Castelldefels (II)" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El 1897 es van fer les obres de la restauració impulsada per Manuel Girona. El final del segle XIX no va ser una època gaire bona per a Castelldefels. Tampoc van ser bons temps per al castell, mig abandonat fins l'arribada de la família Girona. 
      • Julio  "Manuel Girona y el Castillo de Castelldefels (y III)" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • La restauración encargada por el banquero barcelonés se llevó a cabo en 1897. El aspecto que le dio Manuel Girona al castillo se acerca mucho al que luce en la actualidad, tras los trabajos de recuperación efectuados a lo largo de los últimos veinte años.
      • Agosto "Castelldefels, des de l’aire l’any 1947" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Les imatges, capturades per a ús civil, donen una idea clara del canvi experimentat per la ciutat en no gaires dècades. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-39), entre els problemes urbanístics a resoldre figurava la falta de cartografia. Com assenyala l’Institut Cartogràfic de Catalunya, «la fotografia es va convertir aleshores en una gran solució per obtenir plànols, no geomètrics però suficients per encarar les necessitats més urgents de planificació». L’empresa CETFA (Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos) es va especialitzar en la realització de fotomosaics, que va fer per compte del govern per a un elevat nombre de municipis espanyols. CETFA la va fundar l’any 1930 Julio Ruiz de Alda (1897-1936), conegut aviador, tripulant del Plus Ultra i un dels fundadors de la Falange. L’any 1947, els avions d’aquesta companyia van captar imatges aèries de molts municipis, entre ells Castelldefels, probablement un o dos anys després del primer dels anomenats “vols americans”.
      • Septiembre  "El vaixell medieval del Canal" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Ja fa vint anys que Castelldefels va ser subseu olímpica de Barcelona ’92. Amb motiu de la construcció del canal que va acollir les proves de piragüisme, l’any 1990 es van trobar les restes d’un petit vaixell enfonsat al segle XIV. 
      • Octubre "Los dos primeros vecinos con nombre propio" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Cayo Trocina Synecdemo y su esposa Valeria Haliné vivieron en Castelldefels durante la primera mitad del siglo II d.C.
      • Noviembre -> Revista "El Castell" breve, por elecciones autonómicas (sin sección 'Fet Històric')
      • Diciembre  "Ecce pulvis, ecce cinis, ecce nihil" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Es la frase que reza en la lápida sepulcral que podemos ver en una pared de la Iglesia del Castillo, cerca de la puerta de acceso al coro. Data de principios del siglo XIX.
 
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2013 
    • Índice
      • Enero "Plecs cap al Castell" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Després de la compra del castell de Castelldefels i de la seva església
          per l’Ajuntament en el mes de desembre de 1987, es va pensar en com
          facilitar l’arribada de públic al mateix un cop acabada la restauració,
          que ja s’esperava que seria llarga. El conjunt monumental del Castell de Castelldefels es troba situat a la part alta d’un turó a uns 60 metres sobre el nivell del mar, amb un fort desnivell des del centre de la ciutat. Ara fa vint anys que Castelldefels gaudeix de la solució triada per passejar i salvar aquest desnivell. Al mateix temps que es portaven a terme les obres de restauració de l’església, de la mà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, durant l’any 1993 l’Ajuntament va encarregar als arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur i Miguel Usandizaga el projecte d’adequar l’accés al conjunt patrimonial a partir del Casal de Cultura (carrer Bisbe Urquinaona). La idea era facilitar-ne la visita caminant des del centre de la ciutat. Els arquitectes, per salvar les diferències d’alçada entre la base i el cim del turó, van pensar com a solució construir un seguit de rampes en ziga-zaga amb un suau pendent que permetés accedir als vianants al castell d’una forma còmoda. La rampa, anomenada ‘Plecs’, amb un recorregut total de prop d’un quilòmetre, es recolza en uns murs de contenció de formigó armat
      • Febrero "Saborella, veïna de Castelldefels al segle X" (Josep Campmany i Guillot)
        • Una de les primeres veïnes de nom conegut documentades en relació a Castelldefels és Saborella. Apareix en dos documents del cartulari de Sant Cugat, tot i que altres documents ens parlen de la seva família. Segons el primer document, datat el 15 de febrer de 981, Saborella, i el seu marit Ermegelde, venien al monestir de Santa Maria de Castelldefels, per 10 sous, una terra que ell havia comprat, i que estava situada al lloc dels Becarons. En el segon document, de 14 de setembre de 982, s’indica que Saborella i els seus fills, Baldomar, Sunyer, Grazilia i Recosind venien al mateix monestir, per 50 sous, una peça de terra al costat de la riera de la Sentiu que ella tenia per compra i també per dot. Un tercer document és una permuta que el 17 de gener de 987 un capellà de nom Wadamir feia amb el monestir. El monestir donava al capellà unes cases i les seves pertinències situades al Sitjar, i el capellà donava al monestir tres peces de terra, que termenaven amb una terra de Recosind (fill de Saborella). Finalment, en un quart document es parlava d’una venda que els esposos Baldomar i Venrella fan, el 6 de febrer de 987, al monestir, d’una peça de terra que era propietat de Baldomar per herència dels seus pares.
      • Marzo "Ermengarda, governadora d’Eramprunyà i benefactora de Castelldefels" (Josep Campmany i Guillot)
        • A l’últim terç del segle X, Ermengarda va fer aportacions generoses al
          monestir de Santa Maria de Castelldefels, fundat l’any 966 Sembla que hi ha comú acord que la fundació del monestir de Santa Maria de Castelldefels, l’any 966, va ser una de les últimes voluntats del comte Mir, germà de Borrell, que morí aquell any i així ho disposà al seu testament. La fundació d’un nou monestir, com és el nostre cas, atreia sempre l’atenció dels poderosos, que acostumaven a fer-hi donacions per tal de posar-lo sota el seu patrocini. Així doncs, no és d’estranyar que la segona vegada que apareix el monestir de Castelldefels en la documentació històrica, ho faci de la mà d’Ermengarda, que el 29 de setembre de l’any 967 donava una vinya que ampliava les propietats del naixent monestir cap al nord. Ermengarda devia ser una persona relativament rica, ja que el document de donació indica que tenia la vinya perquè l’havia comprat... La retrobem el 7 de maig de l’any 976, fent una nova donació a Santa Maria. Aquest cop, la donació és gran: unes cases, amb els horts i arbres fruiters, i una vinya, que també tenia per compra. 
      • Abril  "La Catedral de Barcelona, Manuel Girona i Castelldefels" (Juanjo Vas Rafael)
        • El banquer i polític Manuel Girona i Agrafel va comprar la baronia de l’Eramprunyà, que incloïa el Castell de Castelldefels i els seus terrenys, a l’any 1897. Girona va ser una figura molt important en la vida política i social d’aquella època, i es va convertir en un mecenes de les arts i dels grans esdeveniments, com va ser l’organització de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, que va modernitzar la ciutat comtal. A més va fer una important donació per acabar la catedral de Barcelona amb una nova façana, d’estil neogòtic, inspirada en les catedrals del nord d’Europa. 
      • Mayo "Bolaño, Cercas, Castelldefels" (Xavi Martin)
        • Nuestra ciudad sobrevuela, a causa del azar y como una presencia inmaterial, la obra de dos grandes escritores de la literatura hispana contemporánea: Javier Cercas y Roberto Bolaño. Realidad y ficción se diguminan en un juego de espejos en el que, fugazmente, aparece Castelldefels. Es difícil resistirse a iniciar esta breve reseña histórica sobre la vinculación, más o menos efímera, entre Castelldefels y Roberto Bolaño (Santiago de Chile, 1953-Barcelona, 2003), quizá el mejor escritor sudamericano de los últimos veinte años, sin recurrir a las siguientes palabras. Se trata de la última entrevista que concedió, pocas semanas antes de morir, en 2003, a la edición mexicana de la revista Playboy. Quizá impelida por la mística que rodea a los múltiples oficios que confiesan los escritores de éxito más bien tardío, la periodista Mónica Maristáin, pregunta: «¿Era buen camarero o mejor vendedor de bisutería?». A lo que Bolaño responde: «El oficio en el que mejor me he desempeñado fue el de vigilante nocturno de un cámping cerca de Barcelona. Nunca nadie robó mientras yo estuve allí. Impedí algunas peleas que hubieran podido terminar muy mal. Evité un linchamiento (aun que de buena gana, después, hubiera linchado o estrangulado yo mismo al tipo en cuestión)». Ese cámping es el Estrella de Mar, de Castelldefels. 
      • Junio "Instrucción de reclutas durante la Guerra Civil" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La vida sigue. Incluso en tiempos de guerra. Incluso cuando ésta acaba y empieza una dura posguerra. Tras el mes de abril de 1938, hace ahora pues 75 años, el Castillo de Castelldefels fue utilizado como centro de detención por parte de las Brigadas Internacionales, una circunstancia que conocen bien los amantes de nuestra historia, ya que en la capilla se pueden contemplar los dibujos y mensajes que algunos detenidos inscribieron en sus muros. Los meses antes de esa fecha, desde mediados del año 1937 hasta inicios de 1938, el Castillo se usó como centro de instrucción de reclutas, antes de que éstos partieran como soldados hacia el frente. 
      • Julio  "Bellamar i Baixador, fa cinquanta anys" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Una magnífica vista del delta revela com era la platja el 1961. La imatge d’aquest mes és una bonica vista de la nostra platja i del delta del Llobregat captada l’any 1961 per l’empresa Servicios Aéreos Comerciales Españoles, i que ara es pot veure a la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, icc.cat
      • Agosto "Una platja viva i en creixement" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La platja de Castelldefels, entre el Baixador i l’avinguda dels Banys, en una comparativa amb quatre fotografies des de 1947 fins a 2010. En ellas se advierte cómo la playa va creciendo levemente por las aportaciones constantes de tierras del río Llobregat y de la dinámica de la costa catalana
      • Septiembre  "Bellamar i Baixador, fa seixanta-cinc anys" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Mosaic de fotos fetes l’any 1947. Veiem la platja encara sense construccions; obervem camps a l’avinguda de Bellamar; i contemplem Can Vinyes, aïllat, a la montanya del que ara és el barri de Bellamar. No existeix encara la pedrera de Ca n’Aimeric, sino en una forma molt embrionària. I molt a prop s’observen les restes de l’antiga masia de Ca n’Aimeric, ja ensorrada (havia estat abandonada probablement a finals del segle XIX o inicis del XX). I l’Hotel Rei Don Jaime, estava en la seva fase de fonamentació. L’avinguda Diagonal acaba també en una zona de camps
      • Octubre "Excursions escolars de fa un segle" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Està documentat fotogràficament l’interès que despertava Castelldefels entre els centres educatius de principis del segle XX, com destí de les seves excursions
      • Noviembre "Haliné, nuestra vecina romana" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Dos mujeres. Ambas de la època romana, de origen griego. Se
          llamaban igual, Haliné. Vivieron en el siglo I d.C. Una de ellas, en
          Castelldefels; la otra, en Egipto. La primera Haliné (o Valeria Haliné, si le añadimos el nombre de su antigua dueña) es una mujer que vivió a finales del siglo I d.C. en la montaña del castillo de Castelldefels.
          Su nombre consta en la lápida funeraria que se halla allí expuesta. Sabemos de ella que había sido esclava, que fue liberada y que estaba casada con Cayo Trocina Synecdemo. Ambos procedían del Mediterráneo oriental, de una zona en que se hablaba griego [ver El Castell, octubre de 2012].
           
      • Diciembre  "La costa de Castelldefels en el inicio del siglo XVIII" (Alfonso López Borgoñoz)
        • ¿Cómo era antes del siglo XX la costa del Baix Llobregat? Muy diferente. Lo sabemos gracias a los muchos planos de la costa catalana que el tiempo nos ha legado. Si, por ejemplo, nos situamos en los alrededores del año 1700, podemos descubrir una serie de mapas, que reproducimos, en los que se ve lo diferente que era nuestra línea de playa. Es difícíl reconocer que hablamos de ‘nuestro’ Castelldefels. Parece otra zona.
 
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2014
    • Índice
      • Enero "«Salud y suerte, mañana más»" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • En el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola, repassem els tresors anònims del Castell. En aquest mes de gener es commemora el 75è aniversari del tancament de la presó disciplinària de la Brigades Internacionals (el seu nom oficial va ser Centre de Prevenció), instal·lada al castell de Castelldefels des dels inicis del mes d’abril de 1938 fins al 22 de gener de 1939. La proximitat de lestropes franquistes va fer que la presó hagués de ser tancada, i els seus presoners, els pocs que encara havien de quedar, alliberats.
      • Febrero "Brigadistas de todo el mundo, en la cárcel del Castillo" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Se han recopilado muchas historias pero pocas fotografías de los jóvenes que estuvieron detenidos en la prisión disciplinaria de las Brigadas Internacionales. ¿Quiénes pasaron por ella, como detenidos
          o como guardias? Han llegado muchas historias, pero pocas fotos de las personas que pasaron por aquella prisión. Y sólo en unos pocos casos tenemos una imagen que corresponda al autor de alguno de los graffiti, como la que aparecen Paul Wirta y Carl Bellows, cuya firma del primero se lee en las paredes de la capilla [ver El Castell; nº 27, septiembre de 2008]. Entre esos pocos casos también está el de dos brigadistas daneses, voluntarios como todos ellos, llamados Harry Annfeldt (1913-1938) y Simon Bodholt (1906-?). Ambos estuvieron detenidos también en nuestro castillo durante la guerra. ((desde que se publicó este texto, se han encontrado un centenar de imágenes más de brigadistas de todo el mundo que pasaron por Castelldefels)).
      • Marzo "El curioso prólogo de la Semana Catalana de Ciclismo de 1973" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • La Semana Catalana de Ciclismo fue una prueba ciclista que se disputó en las carreteras catalanas desde 1963 hasta 2005. Organizada por la Federación Catalana con la estrecha complicidad de numerosas agrupaciones ciclistas de todo el territorio, la Semana siempre reunió a los mejores ciclistas del momento. Prueba de ello es que en la XI edición del año 1973 coparon el podio tres ciclistas míticos como fueron Luis Ocaña (primero), Eddy Merckx (segundo) y Herman Van Springel (tercero). La competición salió frecuentemente desde Castelldefels. En 1973, la organización decidió que la salida sería desde la localidad de Malgrat de Mar. Para las autoridades locales, sin duda, era un buen momento de promoción de la ciudad y, por ello, tal como se recogía en el diario deportivo Dicen, se celebró una etapa prólogo el domingo 25 de marzo, en la que Castelldefels «entregaba el relevo» de la salida a Malgrat de Mar llevando arena de una ciudad a la otra. Dicha arena debía llegar a Malgrat en un pequeño jarroncito que fue transportado corriendo por una serie de atletas de la sección de atletismo del Fútbol Club Barcelona que se iban relevando, seguidos por ciclistas.
      • Abril  "Vi del Baix Llobregat a l’antiga Roma" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Àmfores trobades a la Mediterrània podrien dur el segell de Synecdém, terratinent de Castelldefels.
      • Mayo "I Maradona va dir no a les drogues..." (Xavi Martin) 
        • Probablement el millor futbolista de la història, un personatge controvertit, sensacional i excessiu, l’argentí tenia 23 anys quan va rodar a la platja de Castelldefels, amb un grup d’infants, un anunci contra les drogues. Ara en fa 30 anys.
      • Junio "Baño en la playa, noventa años atrás" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Ya está aquí el verano. Sabemos que mucha gente ya venía a Castelldefels a bañarse a mediados de los años veinte, hace noventa años. Quizás desde inicios de dicha década o incluso antes, Castelldefels ya era un destino para pasar los domingos de verano para mucha gente de Barcelona y de la comarca.
      • Julio  "¿Veinte años no es nada?" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Este mes comparamos dos imágenes de la misma zona de la playa de Castelldefels tomadas con unos veinticinco años de diferencia. Ambas fueron captadas en dirección Barcelona, desde la pasarela elevada que conducía hasta el embarcadero de la playa de Castelldefels, inaugurado en julio de 1931. La zona se corresponde con el tramo de playa situado al final de la Av. dels Banys. La foto superior es de los tiempos de la República, antes de la Guerra Civil. La de abajo es del domingo 13 de agosto de 1957.
      • Agosto "En 1928, Castelldefels ya era la mejor playa cerca de ti" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Este mes mostramos dos imágenes del suplemento “Páginas Extraordinarias” datadas en 1928. El suplemento “Páginas Extraordinarias” aparecía junto a la publicación El Día Gráfico. Diario Republicano, que se publicó en Barcelona entre los años 1913 y 1939. Sobre la fecha en que se tomaron ambas fotografías sólo sabemos que fue en verano de 1928, hace pues 86 años. En las imágenes, enmarcadas con motivos florales, se muestran dos aspectos de la playa de Castelldefels, con el mar y la orilla llenas de gente de todas las edades, bañándose y paseando, muy posiblemente un domingo del mes de agosto de dicho año. Son fotos similares a las del mes pasado. Si obviamos la presencia de barcas y pescadores y la cantidad de tejido de los bañadores, son imágenes que bien podríamos tomar hoy en día: bañistas pasándolo bien junto al mar. Los redactores de 1928 no dudan en afirmar que la playa de Castelldefels puede competir con las mejores del mundo... y quizás para mucha gente ya fuera un destino normal de sus momentos de ocio estival desde inicios de dicha década, o incluso desde antes, como poco a poco las fotos que se van recuperando nos muestran. “Páginas Extraordinarias” era un suplemento como los dominicales de ahora, que, además de textos literarios y noticias, incluía reportajes fotográficos...
      • Septiembre  "Una prohibición revolucionaria a finales del siglo XVII" (Alfonso López Borgoñoz) 
        •  En una cédula real de 1792 conservada en el archivo municipal. A fines de 1791, el rey de España Carlos IV de Borbón (1748-1819) andaba algo nervioso con lo que pasaba en Francia. A su primo, Luis XVI, no le iban muy bien las cosas con la Revolución francesa (y aún le iban a ir peor en breve, dado que fue guillotinado en el año 1793...). Según pensaban Carlos IV y sus consejeros, todo venía por esos malditos libros de los escritores de la Ilustración, en los que se mezclaban de forma 'indebida' naturaleza, filosofía, moral y religión. Con la ciencia ilustrada se afianzaba un cierto tipo de relación con la realidad y con el poder. Un mundo entre iguales, donde el conocimiento no era cosa de la autoridad ni del dinero, sino del esfuerzo por adquirirlo. Es en ese momento cuando llega a Castelldefels esta Cédula real (que se conserva en el Archivo Municipal de Castelldefels) que aquí presentamos (que se difunde por todos los municipios españoles), que trata sobre la prohibición de los “Diarios de Física de París” del año 1790, por orden del Rey y firmada por el Conde de Lacy el 19 de enero de 1792.
      • Octubre "El Castillo y Castelldefels, 50 años atrás" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Las fotos aéreas de los Servicios Aéreos Comerciales españolas, tomadas en 1960 y en 1961, sorprenden porque nos permiten contemplar un Castelldefels reconocible principalmente por dos emblemas por los que no pasa el tiempo: el Castillo y la playa. Se trata de unas imágenes que nos muestran un Castelldefels prácticamente sin construir, con un núcleo formado alrededor de la iglesia de Santa María y el Ayuntamiento, y en lo que hoy conocemos como Pueblo Viejo, con cuatro casas en Vista Alegre, las naves de la antigua Rocalla, con construcciones dispersas entre los pinos del frente litoral... y poco más. Ni rastro del polígono Camí Ral, ni de los barrios de Can Bou, Mar-i-sol, Canyars, Muntanyeta, Can Vinader; ni rastro de la plaza Joan XXIII ni del barrio del Castillo, ni del campus, ni del canal, ni de la autopista. Nada de ello se había construido todavía. Y llama poderosamente la atención que sólo han pasado poco más de cincuenta años.
      • Noviembre "Castelldefels, que estàs en el cel" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Aquest mes de novembre se celebra la Setmana de la Ciència. Un bon moment per recordar que el nom de Castelldefels és també, des de fa 10 anys, el d’un petit asteroide Gràcies a la tasca i generositat de l’astrònom aficionat José Manteca, el nom de la nostra ciutat és també el nom d’un petit asteroide que gira al voltant del Sol des de fa milers de milions d’anys. I que probablement continuarà fent el mateix en el futur, més enllà del nostre temps d’existència aquí, en aquest racó del Mediterrani. El 10 de desembre de 2000, quan Manteca es trobava observant el cel nocturn des del seu observatori a Begues, va contemplar un cos amb una òrbita desconeguda. Va avisar de la troballa, com altres vegades, al Minor Planet Center dels Estats Units. Després de les oportunes comprovacions que certificaven que aquell era efectivament un asteroide fins aleshores no conegut, es va assignar a l’objecte celeste acabat de descobrir el nom provisional de 2000 XN44. Mesos més tard, el 3 de març de 2004, acabats els estudis que van determinar la seva òrbita de la forma més acurada possible, a proposta del seu descobridor es va concedir a l’asteroide el nom definitiu de (72037) Castelldefels.
      • Diciembre  "La “Pragmática Sanción de 1767”, a Castelldefels" (Juanjo Vas Rafael)
        • L’Arxiu Municipal conserva entre els seus fons, un document rebut per l’Ajuntament molt destacat, ja que fa referència a un fet històric de gran rellevància. Es tracta de l’expulsió dels jesuïtes de tots elsterritoris del regne d’Espanya, incloses les Índies, amb la “Pragmática Sanción” de Carles III, del dos d’abril de 1767.
 
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2015
    • Índice
      • Enero "Vistas al mar" (Xavi Martin)
        • Tras una carrera de más de cuatro décadas, Robert Wyatt anunció en noviembre su retirada. El músico inglés y su esposa, Alfreda Benge, residieron al menos dos inviernos en la playa de Castelldefels en la década de 1980. Una prueba gráfica de esos días en nuestra playa la hallamos en la portada de ese disco, Dondestan (1991), su quinto álbum en solitario. La imagen, obra de Benge, recrea una escena cotidiana, en pantuflas, ante la playa. En la pared de la izquierda, un cartel que anuncia el Bar Las Palomas, en Vista Alegre, que ya no existe. Frente a él, otro póster, el del cantaor José Meneses, que ilustra la pasión de Wyatt por el flamenco. Sobre la mesa, un ejemplar de Avant, el periódico del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). En el suelo, una caja con gatitos.
      • Febrero "Abans eren camps, ara és el campus" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Els canvis que ha viscut el plànol de la nostra ciutat en l’últim segle sabem que han estat impressionants. A vegades, fins i tot sorprenen alguns canvis relativament recents, que fan que, en alguns barris, allò que era el municipi fa vint-i-cinc anys no tingui massa relació amb el que és ara. Entre els que destaquen està la variació existent en les urbanitzacions de Marisol i Granvia Mar, amb la construcció del Canal Olímpic entre els anys 1990 i 1992, amb el traçat de l’actual C-32, que va entrar en servei l’any 1992, i amb la posterior construcció del Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a partir de l’any 1998, aproximadament. 
      • Marzo "El centre de Castelldefels l’any 1960" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Nova imatge de Servicios Aéreos Comerciales Españoles (SACE), captada l’any 1960, que ens mostra una vista de la ciutat fa 55 anys. És un Castelldefels que té poc a veure amb l’actual, amb una masia (Can Gomar, on ara trobem el Casal de Cultura) aïllada al peu del castell, situada al costat d’una altra masia, a l’esquerra en la imatge (Can Roca de Baix), que anys més tard va ser la seu de la Comissaria de la Policia Nacional a la ciutat. L’església també sembla solitària, gairebé en una cantonada de la ciutat, amb només la plaça de l’Església construïda davant d’ella. Sens dubte, la plaça de l’Estació tampoc té a veure molt amb la d’ara. Agraïm la imatge a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 
      • Abril  "Poal y Bellamar, más de medio siglo de historia" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En la primera imagen vemos una foto aérea del llamado vuelo americano, hacia 1957, en la que se observa ya una mínima red de calles, sobre un espacio muy poco edificado, con la masía de Can Viñas en lo alto de la zona de colinas de Bellamar y la Casa del Comte Güell (o Can Pou Alt, conocida como la masía modernista de El Poal) en la parte más alta de la zona del Poal. Sin embargo, si se compara esa foto, con la segunda, de 1947, comprobaremos que los diez años que las separan habían permitido que se variara el aspecto de ambas zonas (especialmente Bellamar) con la aparición de una serie de nuevas calles y caminos. Algunas familias empezaron ya a vivir en la zona en segundas residencias, que en ocasiones eran directamente la primera. Pero de alguna forma, la llegada masiva de veraneantes a ambos barrios empezó algo más tarde, a mediados de los sesenta. La siguiente década, al menos en la zona de El Poal en que yo viví (se ve a mi padre en una de las fotos, entregando un premio a una niña), fue la de una explosión de actividades cada verano, al tiempo que se iba llenado la urbanización de nuevas construcciones, con apartamentos a la venta llenos de antiguos Seats 600, 850 y 124, R8, Simcas... 
      • Mayo  -> Revista "El Castell" breve, por elecciones locales (sin sección 'Fet Històric')
        • Pero se publicó una noticia sobre prehistoria y paleontología "Els arqueòlegs de Castelldefels Montse Sanz i Joan Daura han donat a conèixer una importants troballa, les primeres restes de Neandertal localitzades a Catalunya a la Cova del Gegant de Sitges, de 55.000 anys d'antiguitat. Sobre troballes a Castelldefels s'expica que a la tardor de 2013, la revista de l’Acadèmia de Ciències de França va publicar la troballa d’una espècie de cèrvid, actualmen extingida, al jaciment de la cova del Rinoceront de Castelldefels (Barcelona). Darrere d’aquesta troballa eren també els arqueòlegs de Castelldefels Joan Daura i Montserrat Sanz, responsables de l’excavació de Ca n’Aimeric des de 2002. El cèrvid trobat l’any 2013, anomenat Haploidoceros, del qual no es tenia coneixement a la Península Ibèrica, pertany a la família del cérvol actual i va viure en el Plistocè fa 90.000 anys. Fins a la troballa de Daura i Sanz a Castelldefels, només s’ha vien identificat restes d’aquest cèrvid en dos" (Redacción El Castell).
      • Junio "Eran otros tiempos..." (Alfonso López Borgoñoz)
        • Pero no tan lejanos... Hace poco más de medio siglo, una mujer que veraneaba en Castelldefels le enviaba a una amiga suya que vivía en el ensanche de Barcelona una postal del castillo de la ciudad. Castelldefels se mostraba en la postal como un tranquilo paraje rural, con una plantación de algarrobos para cultivo en primer plano, que el impresor había coloreado a mano de forma quizá no demasiado hábil. ¿Desde dónde se tomó la imagen? Examinando el ángulo en el que se capta el castillo, y la leve elevación en la que parece estar situada la cámara que captó la foto, se puede suponer que el emplazamiento de la misma debió estar por la zona de la actual Rambla de Can Vinader, que hoy recorre un nuevo barrio de la ciudad, vivo y activo, con importantes entidades culturales, sociales y deportivas, pero que, en cualquier caso, es ahora un entorno sin duda diferente del que se conoció hace cincuenta años. 
      • Julio  "La Escola del Mar de L’Hospitalet" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Hace ya más de ochenta años, para facilitar las actividades de ocio en la playa durante el verano a los alumnos de las escuelas públicas de L’Hospitalet, el ayuntamiento de dicha ciudad construyó, siguiendo el proyecto del arquitecto municipal Ramon Puig Gairalt, un pequeño edificio de madera en la playa de Castelldefels destinado básicamente a vestuarios y quizás a alguna otra función social. Eran los tiempos de la Segunda República. Seguramente fueron las primeras colonias de verano organizadas en Castelldefels por el Ayuntamiento de L’Hospitalet de Llobregat y fueron noticia en el suplemento ‘Notas Gráficas’ del diario La Vanguardia del 19 de julio de 1933. Las fotografías fueron tomadas con motivo de la inauguración del centro, el 17 de julio de ese mismo año, con un grupo formado mayoritariamente por niños, acompañados por algunas muy pocas niñas en un lateral. Los chicos y chicas venían en el mismo día y comían sobre la playa un bocadillo. Los bañadores, como se puede comprobar, eran ‘de uniforme’, facilitados por la corporación municipal.
      • Agosto "Castelldefels se fortificó durante la Guerra Civil" (Alec Forssmann)
        • Durante la Guerra Civil (1936-1939), Castelldefels se fortificó ante el temor del gobierno republicano de un posible desembarco franquista por nuestra costa. Para contener el supuesto ataque se instalaron diferentes sistemas defensivos: trincheras, nidos de ametralladoras, baterías antiaéreas, sacos terreros y alambradas en la playa... A diferencia de las torres de piedra, que aún se mantienen en pie, apenas queda rastro de estas construcciones militares del s. XX, ya que fueron retiradas en la posguerra o quedaron ocultas bajo el asfalto y el hormigón, como ocurrió en lo alto del barrio de Bellamar, concretamente alrededor de la plaça del Pi, donde se emplazó la principal batería de la ciudad. Los documentos de la época, hoy desclasificados, describen sus características: cuatro compartimentos con sus respectivos cañones, pasadizos excavados en el terreno y camuflados con ramas de pino, polvorines e incluso una plataforma de observación cuya estructura cuadrada permanece en los apartamentos El Paraíso. Pese a todo, hay dos fortificaciones de guerra que aún son visibles: la antigua Torre Moruna, que fue convertida en una casamata, y un nido de ametralladoras sobre el túnel del tren, junto a Port Ginesta.
      • Septiembre  "El poeta americano y su profesor particular" (Xavi Martin)
        • En febrero pasado falleció el escritor norteamericano Philip Levine. Poeta laureado y ganador del Premio Pullitzer, entre otros galardones, Levine es una de las voces poéticas de mayor reconocimiento en Estados Unidos. El poeta vivió en 1965 y 1966 en Castelldefels. Ya instalados, Levine escribe cartas a sus compañeros en América, para lo cual necesita sellos. No le gusta ir a Correos, por las colas y porque, dice, los empleados «parecen vicealmirantes de una armada derrotada ». Así que compra los sellos en dos estancos del centro de Castelldefels. En el escaparate de uno de ellos, «donde más simpáticos eran», descubre un cartel escrito a mano, con error ortográfico incluido: “Spanish Lesons Given”. Decidido a dedicar dos horas al día a estudiar español, se interesa por el anuncio. La joven mujer morena del estanco le informa: quien ofrece las clases es su hermano, que está en la trastienda. Así conoció Levine a Juan Rusiñol, «un caballero catalán, alto, con la cara larga, que ofrecía clases de español a 100 pesetas la hora». La extensión de este anecdotario impide que se recoja aquí ninguno de los poemas que, en libros distintos, Levine situó en nuestra ciudad, en la playa, en la estación, en las costas de Garraf... 
      • Octubre "Dunes" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Hi va haver una època fa poc més d’un segle a Castelldefels en la qual la mida de les dunes de la seva platja era més que apreciable. Algunes de les fotos que ens han arribat de principis de segle XX així semblen acreditar-ho. En l’actualitat, tenim algunes dunes d’una certa mida en algunes parts de la platja, però res a veure de moment amb les que hi va haver en el passat i que són un aspecte normal de la dinàmica natural de la nostra costa. 
      • Noviembre "Cinema, cinema i més cinema (I)" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Aquest mes portem a la memòria uns nous programes de mà de diferents sessions de cinema de cap de setmana a Castelldefels de l’any 1940. Veiem, en primer lloc, el nom de ‘Cine de Castelldefels’ en referència al Cinema ‘Cataluña’, l’únic obert a la ciutat en aquells anys, el qual havia estat inaugurat durant la República. Estava situat en l’actual Av. Santa Maria, entre els també actuals C/. Pompeu Fabra i Av. Constitució (durant la República, els noms dels dits carrers van ser altres). Durant la Guerra Civil, entre 1936 i 1939, el cinema va continuar projectant pel·lícules, amb més o menys problemes de subministrament de films. Després del conflicte armat, obtenir pel·lícules va ser una mica més fàcil, encara que no molt. El cinema en aquells anys quaranta, per a moltes de les dues mil persones que vivien a la ciutat, era el seu únic moment d’evasió les tardes dels dissabtes o dels diumenges, amb uns preus populars per a llargues tardes de cinema, d’unes quatre hores, en les que se solien exhibir dues pel·lícules (una espanyola i una estrangera, o dues estrangeres), alguns curts, dibuixos animats, i en què estava permès fumar al local, menjar entrepans quan estrenyia la gana i en què uns acomodadors acompanyaven amb una llanterna a la gent fins als seients lliures un cop iniciada la sessió. 
      • Diciembre  "Cinema, cinema i més cinema (II)" (Alfonso López Borgoñoz)
        • L’any 1942 va arribar a Castelldefels nova maquinària de projecció, i pocs anys després va néixer un cinema a l’aire lliure que va ser molt estimat: el Montecarlo. Després arribaren el Plaza, el Playa, el Pineda, el Metropol (amb dues sales) i el multicine de l’Ànec Blau, que és l'únic que al 2021 continua obert al públic.
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2016
    • Índice
      • Enero "Els vitralls del Castell" (Juanjo Vas Rafael) 
        • Es tracta d’uns treballs fruit de la restauració decimonònica que va impulsar Manuel Girona i la seva creació va ser encarregada a un dels tallers més important del moment, el taller de vitrallers Rigalt, Granell i Cia, molt reconeguts i que foren els creadors dels magnífics
          vitralls del Palau de la Música de Barcelona.
      • Febrero "Un refugi antiaeri de la Guerra Civil" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Es troba al carrer Bisbe Urquinaona, sota la masia de Can Gomar, on és ara la Casa de la Cultura. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van ser freqüents els bombardejos a la ciutat de Castelldefels d’avions italians o alemanys que donaven suport a les tropes franquistes. Les aeronaus s’enlairaven des de l’aeroport de Son Sant Joan, a Mallorca, que en aquella època estava destinat a usos militars. Aquests avions ‘aprofitaven’ els recorreguts que feien des de l’illa per deixar caure les seves bombes sobre Barcelona per bombardejar també la perifèria de la capital. A Castelldefels, un edifici que va ser danyat per aquestes bombes va ser l’antiga masia de Ca n’Arnand, que es va desplomar per un impacte indirecte. A les actes dels Plens de l’Ajuntament s’esmenten els efectes d’aquells bombardejos. Per aquesta raó Castelldefels en aquell temps, i tal com recollia fa anys aquesta mateixa revista municipal (febrer de 2009, núm. 31; i març de 2009, núm. 32), va estar plena de petits refugis antiaeris. Se’n coneix l’existència de cinc, com a mínim. La gent s’hi tancava dins en cas d’amenaça des del cel. Un d’aquets refugis és el que es troba sota la Casa de la Cultura, en un estat molt deficient. Com es veu a la foto de l’interior, que acompanya aquestes ratlles, els passadissos són molt estrets: sense dubte, els veïns i veïnes que s’hi amagaven havien de passar moments molt angoixants cada cop que el refugi era sacsejat per l’impacte d’alguna bomba caiguda a les immediacions.
      • Marzo "La Pleta del Cèrvol o Pleta dels Vaquers" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Una pleta és un tancat on es recollia el bestiar que pasturava al camp o per la muntanya. A la Pleta del Cèrvol es conserven les restes d'una datades al segle XVI. Aquestes restes arqueològiques es tracten de l’antigament anomenada Pleta dels Vaquers. Aquesta pleta es troba dalt de l’anomenat Puig del Cérvol, a la zona de Bellamar, vora el límits amb els termes de Begues i Sitges. L’indret és al costat de l’antic camí de transhumància que pujava des de la plana cap al Pla de les Basses i Campgràs. El lloc ha estat esmentat en alguns articles sobre ramaderia, estudis que indiquen que és un dels millors exemples de pleta a l’aire lliure que tenim al Garraf, i que ja la veiem esmentada en un document de l’any 1538. Aquesta pleta és un exemple dels corrals aïllats o al costat de masies, de construcció sòlida, planta rectangular i una part de la superfície a l’aire lliure, i l’altra, tal vegada, sota coberta de teules suportada per arcades, tal com es van generalitzar a partir del segle XVI, un cop superada la crisi demogràfica i econòmica de la Baixa Edat Mitjana.  
      • Abril  "Las Brigadas Internacionales en Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • A mediados de marzo de 1938, durante la Guerra Civil española, empezaron a llegar al castillo de Castelldefels, en calidad de detenidos de las Brigadas Internacionales, algunos grupos de desertores de diversas nacionalidades (entre ellos una veintena de estadounidenses) que se habían escapado de sus propias unidades, empujados por la dureza de los combates por las zonas de Belchite, Caspe y el Ebro en general. Las Brigadas Internacionales permanecieron en la ciudad hasta el 22 de enero de 1939, cuando se retiraron ante el avance franquista. Más de mil brigadistas pasaron posiblemente por Castelldefels a lo largo de diez meses de compleja relación entre sus responsables y la ciudad. Existen testimonios de malos tratos en el interior del castillo y de la lucha de las autoridades republicanas contra esas prácticas, con el juicio y condena a dos directores por sus responsabilidad en los abusos. 
      • Mayo "La història de Castelldefels, en còmic" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Amb motiu de la commemoració dels deu segles d’història de Castelldefels i dels deu anys d’ajuntaments democràtics, al mes d’abril de l’any 1989 l’Ajuntament va editar un petit còmic, amb guió de F. Pérez Navarro i dibuixos de Pedro Espinosa, amb el propòsit de facilitar a la ciutadania, i especialment a la gent més jove, una introducció senzilla i divertida a la història de la ciutat. En el còmic, un noi i una noia que vivien en el futur (ara passat, ja que tota l’acció tenia lloc cap l’any 2000, segons el text) feien un recorregut per la història de la ciutat gràcies a un sistema d’hologrames en tres dimensions que els permetia visualitzar i, fins i tot, participar a vegades en els diferents esdeveniments que havien succeït a Castelldefels des de la època prehistòrica fins a l’actualitat, entre bromes i aventures breus, però amb respecte per la història de la ciutat. El dibuix, àgil i clar, facilitava molt la lectura i seguiment de la trama. Vint anys després es va digitalitzar l’obra i es va posar a disposició de tota la gent interessada, de totes les edats, al menú de l’apartat dedicat a la historia del web municipal castelldefels.org/historia, i, directament, a castelldefels.org/comic_historia 
      • Junio "La masia de Can Roca de Baix" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Amb la intenció de conèixer millor el nostre patrimoni i de tornar a obrir l’antiga masia de Can Roca de Baix (al carrer Bisbe Urquinaona, 19, al costat de la biblioteca), es va encarregar l'estudi a Ainhoa Pancorbo Picó i Albert López Mullor, que ja havien dut a terme una intervenció arqueològica a la masia el 2008: hi van obrir onze sondejos al sob-sòl i 41 cales als paraments, com a treballs arqueològics. Passat un temps d’investigació per part dels especialistes, finalment l’informe de l’equip que va fer la recerca ja ha estat publicat digitalment al web de l’Ajuntament de Castelldefels, a l’adreça canrocadebaix.com. 
      • Julio  "Hace justo ochenta años: La playa de Castelldefels el 18 de julio de 1936" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El 18 de julio de 1936 era sábado. Y fue también muchas más cosas en España. Como el inicio de una larga Guerra Civil que acabó casi tres años después. Sin embargo, para mucha gente sólo fue un nuevo día veraniego en nuestras playas, como lo habían sido otros muchos desde hacía más de una década, pese a que, por la mañana, la radio ya hablaba de movimientos de tropas en el Norte de África y había hecho público un comunicado del Gobierno: «Una parte del Ejército que representa a España en Marruecos se ha levantado en armas contra la República (...)». La Vanguardia y ABC lo recogerían en sus páginas al día siguiente. Pero sólo los adultos escuchaban la radio (y a veces) por las mañanas. Los adolescentes no lo hacían normalmente. Para muchos de ellos y ellas, ya sin tener que ir al colegio o instituto (aunque sí al trabajo en la mayoría de casos), lo que pasaba en el Norte de África les quedaba lejos, muy lejos. Y mucho más un sábado por la mañana... con tantas cosas por hacer durante el fin de semana que se avecinaba. 
      • Agosto "Una visió inspiradora: El creador de la campanya del brandy Terry, un mite dels 70, es va inspirar aquí" (Xavi Martin)
        • Avui en dia és usual veure per televisió anuncis comercials o clips musicals rodats a la platja de Castelldefels. El “Fet històric” d’aquest mes, tanmateix, no rememora cap rodatge en concret sinó una experiència vital, la del fotògraf i publicista Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931), que va trobar la inspiració per a la recordada campanya del conyac Centenario de Terry en una visita a Castelldefels. El de Pomés és un dels noms clau del desenvolupament de la publicitat a Catalunya.
      • Septiembre  "Pasión por la playa" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Hace ya cien años, la gente empezó a acostumbrarse a pasar un día sobre la arena, junto al mar. La cosa fue en aumento año tras año... Por tal motivo, el 7 de agosto de 1931, hace 85 años, el diario La Vanguardia publicaba un artículo de Francisco Ors titulado “Playas barcelonesas: El pueblo y el mar”, que iba acompañado por estas tres fotografías que ilustraban el éxodo masivo dominical de los barceloneses en busca de sol y de un baño en las playas situadas entre Castelldefels y Mongat. En las imágenes vemos trenes atestados y una multitud de bañistas bajando del tren en una estación (que no es la de Castelldefels) para dirigirse andando hasta la playa. 
      • Octubre "El 5 de 7, vint-i-dos anys després" (Xavier Martin)
        • Els Castellers de Castelldefels van carregar fa unes setmanes un dels seu millors castells. Els grocs repetien aquesta construcció després d’haver-la aconseguit per primer cop l’any 1994. 
      • Noviembre "La platja des de l’aire l’1 de juny de 1960" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) va efectuar un vol sobre Castelldefels el dimecres 1 de juny de 1960. Va captar diverses instantànies de la platja, poc abans de l’arribada d’un nou estiu que, com passa sempre a la nostra ciutat, suposem que va ser intens. Les fotos, que actualment conserva l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ens permeten apropar-nos una mica a com era la primera línia de mar fa 56 anys. 
      • Diciembre  "Nens de la Guerra Civil" (Xavi Martin)
        • Veïns de Castelldefels que van viure el conflicte recorden la seva experiència. Tres veïns i una veïna de Castelldefels que van viure la guerra van relatar les seves vivències i van rememorar els seus records en una taula rodona organitzada, el 18 de novembre passat, a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado, pel GREHIC. 
 
    •  Índice
      • Enero "Bombardeos en nuestra comarca" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La aviación franquista castigó el Baix Llobregat ciudad durante la Guerra Civil. Pese a que hasta el mes de enero de 1939 el frente estuvo muy lejos de Castelldefels, durante la Guerra Civil la ciudad fue bombardeada frecuentemente.
      • Febrero "Hace 120 años... en un cercano castillo" (Miriam L. Valero) 
        • Es, sin lugar a dudas, el edificio más emblemático de Castelldefels. El Castillo, propiedad de la ciudad desde 1990, fue profundamente remodelado a finales del s. XIX. Este mes de febrero de 2017 se cumplen 120 años desde que Manuel Girona i Agrafel adquirió el Castillo de Castelldefels.
      • Marzo "Antics topònims... que reneixen de l’oblit" (Josep Campmany) 
        • La posada en marxa de les Audiències de Veïnat, cadascuna de les quals agrupa a una sèrie de barris de la ciutat, ha aixecat molta curiositat a causa del fet que alguns dels cinc antics topònims triats per anomenar-les no eren coneguts per part de la població. Es tracta de topònims —noms que donem a paratges o llocs geogràfics— que fa uns segles es feien servir a Castelldefels de manera habitual i que ara es recuperen per donar un nom, suggerent però verídic, real, a quatre de les cinc zones (la cinquena és la Platja) en què s’ha dividit la ciutat per desplegar aquest mecanisme per fomentar la participació i el contacte entre govern i ciutadania. Els topònims són Serra d'En Llopart, Alberells, L'olla del Rei i Argelagosa. 
      • Abril  "Neix el nou web de l’Arxiu Municipal: Una nova eina per a la difusió del patrimoni documental" (Juanjo Vas Rafael) 
        • L’Arxiu Municipal va presentar el 26 d’abril a les 19 h, a la Sala Margarida Xirgu de la biblioteca, el nou web de difusió del patrimoni documental i audiovisual de què disposa.
      • Mayo "Adéu al principal difusor de la història del Castelldefels de l'antiguitat" (Redacción El Castell, con información de Alfonso López Borgoñoz) 
        • El professor Dr. Albert López Mullor va morir el 5 d’abril. L'arqueòleg, autor del catàleg del patrimoni històric i arquitectònic de Castelldefels, va publicar al llarg de la seva trajectòria diversos estudis sobre la nostra història.
      • Junio "Violència contra les dones a finals del segle XIX" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Rita Bosch i Orta va ser assassinada a primeríssima hora del dissabte 26 d’agost de 1893 a Castelldefels, a la rectoria del Castell, juntament amb el seu oncle Jacinto Orta Berenguer, rector de l’església situada al mateix castell. Rita tenia 21 anys d’edat en el moment de morir, i segons deia un diari de l’època «era de regular estatura, esbelta y de formas mórbidas y perfectamente proporcionadas. La nariz, aguileña; ojos y pelo, negros; cara oval, muy expresiva en vida, según los que la conocieron, y hermosa todavía cuando llevaba impreso el sello, augusto y terrible á la par, de la muerte». Rita i el seu oncle eren naturals de Vic, i feia uns nou mesos que residien a la nostra ciutat. L’individu que va ser acusat del seu assassinat i violació, així com de la mort del seu oncle va ser Joaquín Figueras Regalés, de 23 anys, nascut a prop de Fraga (Osca).
      • Julio  "Castelldefels, 18 de julio de 1937" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • La playa, al año del inicio de la Guerra Civil: Se prohibió deambular por ella, se restringió el acceso al mar a sólo una zona y se estableció un horario para el baño.
      • Agosto "Castelldefels, olímpica" (Redacción El Castell)
        • Vint-i-cinc anys dels Jocs Olímpics Barcelona’92. La flama olímpica que anunciava la imminent celebració dels «millors jocs de la història» va ser rebuda al Castell el 20 de juny de 1992. I el mes d’agost, Castelldefels va acollir la competició olímpica de piragüisme en una instal·lació construïda per a l’ocasió: el Canal.
      • Septiembre  "1935: otro verano en Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Me encantan las fotos de familias en la playa de Castelldefels, sobre todo las de la primera mitad de siglo. Comprobar cómo han cambiado tantas cosas, y que, al mismo tiempo, tan pocas lo han hecho. Una playa para pasarlo bien, todos juntos. Los servicios actuales son estupendos y ha costado un gran esfuerzo conseguir muchos de ellos, pero ahora y entonces, si no hay arena para jugar, agua para bañarse o sol bajo el que relajarse y broncearse, no hay verano, no hay playa... En este caso, ambas fotos son del verano del año 1935, tal como se escribió en el reverso de las fotos, indicando la playa en la que fueron captadas, la de Castelldefels. Quedaba entonces un año para el inicio del conflicto civil armado en nuestro país...
      • Octubre "El caso de Josep Mercader: Represión franquista durante la posguerra" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Josep Mercader, tras perder su trabajo en el ayuntamiento tras la Guerra Civil, se dedicó a dar clases. El colegio público aún no se había abierto y las clases se daban entonces, provisionalmente, en la iglesia o en algunas casas particulares por parte de personas como Mercader. El 5 de octubre de 1939, Wenceslao González Oliveros, Gobernador Civil franquista de Barcelona, se presentó de una manera inesperada en Castelldefels para comprobar la existencia de unas escuelas «laicas y separatistas». En una de ellas encontró que uno de los supuestos maestros (Mercader) se encontraba reunido dando clase a unos veinte niños, los cuales respondieron a un breve interrogatorio, que según ‘La Vanguardia’ del 6 de octubre de 1939 «no fue preciso prolongar ante lo inequívoco de las respuestas ». Las preguntas de la autoridad recibieron como respuesta «que no se les enseñaba el Catecismo y que las clases las daban en catalán». El Gobernador Civil dio allí mismo orden de detención del presunto maestro, que fue conducido por la Guardia Civil a la cárcel. Pero no solo Mercader fue detenido, aquel día, también otro profesor fue acusado de llevar a cabo una enseñanza «anticristiana y antiespañola». Incluso cayó el gobierno municipal franquista por esta razón, siendo designado para el cargo un nuevo alcalde falangista que apoyaba sin fisuras al nuevo régimen franquista.
      • Noviembre "D’excursió a Castelldefels, fa un segle" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • La foto ja té més de cent anys. Va ser presa per R. Closa el diumenge 13 de febrer de 1916. Hi veiem un grup d’homes ben abrigats, membres d’una entitat de la qual només en sabem les sigles: S.C.C. Potser la S.C., com ens ha suggerit Pep Solé, ens indiqui que era una Societat Coral típica de l’època dels anomenats Cors de Clavé. En ser tot homes, sembla que això quadraria. L’excursió de la foto potser fora amb motiu d’algun concert a la ciutat o simplement una excursió. A Castelldefels també hi havia un Cor de Caramelles (format només per homes) ja l’any 1912. La seva activitat es va aturar durant la Guerra Civil i va tornar a funcionar l’any 1947. Va ser l’origen de l’actual Coral Marinada de Castelldefels.
      • Diciembre  "La Unión Patriótica y Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En los años veinte Castelldefels no era muy grande. Hasta la puesta en marcha de la fábrica Rocalla, en 1929, no pasó de los 300 o 400 habitantes. En una década la población se dobló, llegando a los 800 en 1930. En aquellos años el gobierno español estaba en manos del dictador Miguel Primo de Rivera, tras su golpe de estado del 13 de septiembre de 1923 y su posterior nombramiento por Alfonso XIII como presidente del Gobierno. Para proporcionar a Primo de Rivera un apoyo popular en manifestaciones y actos de adhesión, se impulsó la creación en muchas poblaciones de España de sedes de la llamada Unión Patriótica, fundada en 1924 a instancia del mismo dictador. Se quería que la Unión fuera un partido único, al servicio del “orden y la justicia”, bajo el lema “patria, religión, monarquía”. Pretendía agrupar a las “gentes de ideas sanas y los hombres de buena fe”. De ella sus líderes decían que no era ni de derechas ni de izquierdas... alguna vez incluso se la definió como un partido político “pero apolítico”. En aquel tiempo, en Castelldefels, Joan Acariu Salas, que era miembro de la Unión Patriótica, fue el alcalde desde febrero de 1926 hasta febrero de 1930. Durante la dictadura, los concejales eran nombrados en el Gobierno Civil, llegando el presupuesto municipal al final del periodo a alcanzar las 35.000 pesetas anuales (unos 210 €). En el archivo de Castelldefels se conserva esta fotografía de los miembros de la Unión Patriótica de Castelldefels participando quizás en un acto de adhesión al régimen en Barcelona, así como una abundante documentación, como esta misiva de la Unión Patriótica al alcalde. Tal vez la entidad diera sus primeros pasos en nuestra ciudad hacia 1927. Algunos textos reflejan disputas entre sus miembros en aquel tiempo.
 
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2018
    • Índice
      • Enero "El campamento militar de Ca n’Aimeric" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Justo al inicio del camino que se dirige a la antigua cantera de Ca n’Aimeric se puso en marcha a finales de los años cuarenta un campamento militar del Regimiento de Infantería Jaén nº 25, que sabemos en los años 1951 y 1952 mandaba el coronel Bartolomé Riera Mestre. La instalación estuvo en marcha desde el último tercio de la década de 1940 hasta el inicio de los 60.
      • Febrero "El triomf més important de la història de l’esport de Castelldefels" (Xavier Martín)
        • El va assolir l’handbol femení l’any 1980: el Rancho Castelldefels va guanyar la primera Copa de la Reina. 
      • Marzo "La Creu del Terme de Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Les creus de terme marcaven l’entrada a un territori que es trobava sota una autoritat o propietat determinades. La de Castelldefels es troba al barri de Bellamar, a la confluència del passeig de Can Vinyes i del passeig de la Creu. Va ser restaurada l'any 2019. 
        • Más información
        • Palabras clave: 
      • Abril  "Castelldefels se sumarà a l’Any Guinovart amb una nova escultura de l’artista a l’espai públic" (Xavier Martín)
        • S’instal·larà a la rotonda de l’avinguda de la Pineda amb la rambla de Marisol. Serà la segona escultura de Josep Guinovart a l’espai públic de Castelldefels, després de la que es troba a la part baixa de Montmar, que es va inaugurar l’any 2005. És previst que l’obra, un conill amb orelles de closca de musclo, es pugui inaugurar l’any 2019. La mateixa seria una imatge generada per un fet que hauria cridat l’atenció de l’artista, la coneguda relació entre Castelldefels i la gastronomia, una activitat molt pròpia de la ciutat i que atreu molts visitants.   
      • Mayo "Una rara espècie de cérvols de fa uns 100.000 anys" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El jaciment paleolític conegut com a Cova del Rinoceront, a la pedrera de Ca n’Aimeric, a Castelldefels, conté un gran conjunt de restes de fauna del plistocè mig i superior. S'hi han trobat especialment restes d’animals herbívors, entre els quals els més dominants, a la part superior de la cova, són els del cérvol mediterrani. Es tracta d’un animal molt poc freqüent i ja extingit, conegut també com a Haploidoceros mediterraneus, que va viure a la Península Ibèrica fins fa 80.000 anys, aproximadament, i que es va extingir com a conseqüència del canvi climàtic que es va produir en el darrer estadi glacial. 
      • Junio "La barca medieval trobada a Castelldefels el 1990 es reconstrueix al Museu Marítim" (Xavier Martín) y "Castelldefels 1990" (Alfonso López Borgoñoz)
        • L’embarcació del segle XIV, única a la Mediterrània, serà protagonista de l’exposició permanent sobre el periple que ha viscut des de la troballa fins a ser reconstruïda al Museu Marítim de Barcelona. 
      • Julio  "Apeadero de Castelldefels, 1931" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El 29 de diciembre de 1881 se inauguró la Estación de Castelldefels, la del pueblo. Tuvieron que transcurrir cuarenta años hasta que entró en
          servicio el popular Apeadero o Baixador, la actual Castelldefels-Platja. Desde hace poco obra en nuestro poder una copia de la memoria y plano del “Proyecto de Apeadero Provisional de la Playa de Castelldefels (Km. 315,600)”, de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (MZA), fechado el 27 de junio de 1931 y que, tras ser aprobado, fue construido aquel mismo verano. A mediados de julio ya había horarios de trenes. Fue todo tan rápido... que nos hace suponer que ya debía haber previamente alguna estructura mucho más provisional en la que se paraban los trenes.  
        • Más información
        • Palabras clave:
      • Agosto "L'entorn del Castell: molt més de 120 anys d'història" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El turó del castell ha variat molt la seva fisomia al llarg del darrer segle. De les vinyes es va passar als garrofers a finals del segle XIX. Molts garrofers segueixen sentvisibles en l'actualitat en les zones enjardinades de la muntanya a banda d’això, i com en totes les zones periurbanes, els camps al voltant de la ciutat de Castelldefels estaven plens de fruiters. Les zones de pins s'estenien, quan podien, per les parts de la muntanya menys productives. Els roures i alzines quedaven pocs, donat el seu ús per fusteria, llenya, eines, etc.
      • Septiembre  "Un nou rellotge de sol" (Alfonso López Borgoñoz)
        • L’Ajuntament està enllestint la instal·lació d’un nou rellotge de sol a la platja, per continuar amb l’antiga tradició de la ciutat de tenir rellotges d’aquesta mena a l’espai públic. Serà un rellotge de sol modern, que se sumarà als ja existents a Castelldefels. En aquesta plana presentem el futur rellotge, que s’instal·larà al passeig Marítim, i proposem un joc a propòsit dels que ja tenim, els rellotges de sol més antics
      • Octubre "El Cine Playa" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Mucha gente recuerda este cine de verano al aire libre de Castelldefels, que funcionó por espacio de cincuenta años (1949-1999) en el paseo Marítimo, muy cerca de la avenida dels Banys. Fotos gracias a Ramón Escolà. 
        • Más información
        • Palabras clave:
      • Noviembre "Brigadistas" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Halladas fotografías tomadas en el mes de septiembre de 1938 en el castillo de Castelldefels de más de sesenta voluntarios internacionales que estuvieron detenidos o destinados allí. 
      • Diciembre  "La Rocalla" (Pep Solé)
        • Castelldefels, que avui no és una ciutat industrial, va tenir en anys passats una indústria potent que fou el motor econòmic i social de la vila durant dècades. La Rocalla la van fundar els germans Ramon i Joan Esteva l’any 1912 i poc després s’hi va afegir un nou soci, Sadurní Olivé. La companyia fabricava material de construcció de fibrociment: plaques ondulades per fer cobertes, canonades, baixants, dipòsits i similars. Era Rocalla, competència directa d’una altra companyia, més gran, ubicada a Cerdanyola del Vallès i anomenada Uralita. La fàbrica la van construir l’any 1929 a tocar de l’estació ferroviària i donava feina a un bon nombre de veïns i veïnes de Castelldefels. Com que necessitava més gent també venien treballadors des de Gavà. Però la producció no parava de créixer i la necessitat de més mà d’obra va donar lloc a la primera onada immigratòria de Castelldefels. Va venir gent d’Andalusia, València, Múrcia i Aragó i la companyia va construir un seguit d’habitatges unifamiliars adossats, de planta baixa, per allotjar les noves famílies, casetes que han anat desapareixent progressivament i avui ja gairebé no en queda cap.
 
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2019
    • Índice
      • Enero "El principio del fin de la Guerra Civil" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Hace dos años y medio, en julio de 2016, publicamos una foto tomada en Castelldefels el 18 de julio de 1936, justo el día en el que, ochenta años atrás, se iniciaba la Guerra Civil Española. Ahora, también ochenta años más tarde, podemos publicar una foto representativa del tiempo del fin de aquel conflicto en nuestra ciudad. El fotógrafo Francisco Martínez Gascón, más tarde conocido con el pseudónimo de ‘Kautela’, trabajó durante (y después de) la Guerra Civil para el diario zaragozano “Heraldo de Aragón”. Tras captar imágenes del frente en los años previos, el 23 de enero de 1939 recibió autorización para informar sobre la marcha hacia Barcelona del Cuerpo de Ejército Marroquí franquista, cuyo comandante era el general Juan Yagüe Blanco (1891-1952), al que muchos conocían como el “Carnicero de Badajoz”, por la feroz represión que se vivió en dicha ciudad al paso de sus tropas. Yagüe dirigió en la ciudad extremeña una auténtica masacre de miles de personas, en una decisión que él mismo reconoció ante la prensa extranjera. Siguiendo a Yagüe y a sus tropas, el fotógrafo Martínez Gascón seguramente llegó a Castelldefels el 24 de enero. Dos días antes de su llegada, el día 22, habían abandonado nuestra ciudad las últimas unidades militares republicanas y todos los efectivos de las Brigadas Internacionales que habían mantenido una dura prisión disciplinaria en el Castillo, de la que ya hemos hablado en otras ocasiones. Tras pasar por Castelldefels, se dice de Martínez Gascón que el jueves 26 de enero fue el primer civil que entró en la Barcelona recién tomada por las tropas franquistas. Pero, antes de ir a Barcelona, en la mañana del frío miércoles 25 de enero de 1939, Martínez Gascón estuvo en el Castillo de Castelldefels con motivo de una especie de rueda de prensa que allí dio Yagüe mientras iba siguiendo a distancia la toma de la capital catalana. A Yagüe le acompañaba, entre otros, el jefe del Servicio de Prensa Extranjera, el teniente coronel Miguel Lambarri, que debió ser quien organizó el encuentro con la prensa de aquel día.  
        • Más información
      • Febrero "La torre Moruna, la torre Barona i els pirates" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Situades relativament a prop l’una de l’altra, les torres es troben a la part més alta de dos monticles. Fa cinc cents anys la línia de la costa era al peu d’aquests turons. Les torres són al punt on en aquella època s’iniciaven les costes del Garraf. La construcció de les dues va ser en moments diferents, separats per un parell de segles llargs. La torre Moruna és de la primera meitat del segle XIV, i la Barona d’entre 1580 i 1590. Per la seva situació, sembla clar que l’origen de totes dues va ser motivat per les mateixes raons estratègiques: eren punts avançats de defensa i vigilància, per al control dels viatgers o embarcacions que arribaven des de l’oest o des del sud, després de creuar per terra o per mar les costes del Garraf. A esquena de les dues torres, la ciutat de Castelldefels —i tot el delta del Llobregat— esperaven possibles notícies. Les torres eren, per tant, una primera defensa.
        • Más información
        • Palabras clave
      • Marzo "L’Avi Perico, un titellaire medieval" (Enric Ferrer Batet) 
        • La gent gran d’ aquest poble recorda l’Avi o el “vell” Perico. Un home un tant bohemi que havia treballat al camp i en els darrers temps feia de drapaire amb un carret tirat per un petit ase, cosa que el feia molt popular entre la mainada. De vegades, el vell Perico muntava una tauleta amb dues guies on col·locava uns personatges de fusta que feia anar cap al davant i cap al darrere amb cordills; també feia bellugar braços i caps amb altres cordills. Canviant els personatges, explicava una història, i els nens assistíem al seu “petit teatre”.
        • Palabras clave:  
      • Abril  -> No hubo revista "El Castell" por elecciones locales
      • Mayo  -> Revista "El Castell" breve, por elecciones locales (sin sección 'Fet Històric')
      • Junio  -> Revista "El Castell" breve (sin sección 'Fet Històric'', usada para anunciar nueva temporada de playa) 
      • Julio  "Escriviu Ca n’Aimeric" (Xavier Martin) 
        • Can Aymerich, Can Aimeric, Ca n’Aymerich... Cap d’aquestes formes és la correcta per referir-nos a aquest indret de Castelldefels. L’antiga pedrera, el jaciment arqueològic de la Cova del Rinoceront, l’institut, la casa dels infants... són a Ca n’Aimeric.
      • Agosto "El cas de les Botigues de Sitges: una irregularitat d’origen històric" (Josep Campmany)
        • Forma un continu urbà amb Castelldefels però pertany al municipi de Sitges, del nucli del qual el separen 14 quilòmetres. ¿Com és que el límit oest del terme de Castelldefels no té un raonament geogràfic lògic, natural? És a dir, ¿per què no acaba a les estribacions de les costes sinó molt abans, a les Botigues? 
      • Septiembre  "Pirates a la costa! (I)" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • El 23 i 24 de febrer i el 4 de març de 1550, el veïnat de varios pobles de la baronia de l'Eramprunyà, entre ells Castelldefels, es van queixar d'uns recents atacs de pirates a les platges de Castelldefels i Gavà. A inicis de l’any 1550, el castell feia un segle que estava en ruïnes, i per aquesta raó els habitants de la ciutat van haver de fugir corrent cap el Garraf. Al llarg del següent segle va haver alguns atacs més de corsaris a Castelldefels.
        • Más información
      • Octubre "¡Más piratas en la costa! (II)" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Hablábamos el mes pasado del miedo a la piratería en la costa mediterránea española desde el siglo XIV al XVIII. Este mes se recuerdan otros ataques de corsarios que hubo por la costa de Castelldefels o del Garraf más cercano.  
        • Más información
      • Noviembre "Carlemany i Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Una novetat editorial, escrita per Javier Clemente, que es presenta al Castrumfidelis 2019, apropa la figura de l’emperador als lectors joves, en base a una antiga llegenda sobre el origen d'una antiga imatge romànica de la Verge i el Nen que ha acompanyat al llarg dels segles la vida religiosa dels ciutadans cristians de Castelldefels.
        • Enlace al libro
      • Diciembre  "1979-2019: 40 anys d’ajuntaments democràtics" (Juanjo Vas Rafael)
        • Un homenatge a totes les persones que fa 40 anys van lluitar per la llibertat i per tots el serveis bàsics i fonamentals que la ciutat necessitava. Aquest any 2019 celebrem el quarantè aniversari del primer ajuntament democràtic. Amb la mort del dictador, el novembre de 1975, es va iniciar un canvi de règim llarg i complicat per a recuperar les llibertats polítiques, socials, sindicals, culturals, d’expressió i tantes altres que havíem perdut després de trenta-sis anys de dictadura. La ratificació d’una nova constitució, el 6 de desembre de 1978, va ser el punt de partida de la transició política que va portar al restabliment de les llibertats i l’estat actual de les coses. Però no va ser fins a l’abril de 1979, amb les primeres eleccions locals, que la democràcia no va arribar a la vida quotidiana dels pobles i ciutats d’arreu del país, quan 14.273 veïnes i veïns de Castelldefels van poder escollir lliurament el primer Ajuntament de Castelldefels. Van ser escollits vint-i-un regidors, i entre ells, Agustín Marina Pérez, va ser el primer alcalde de la democràcia recuperada a la nostra ciutat.
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2020
    • Índice
      • Enero "...i passen quaranta anys" (Redacción 'El Castell') 
        • Castelldefels celebra el quarantè aniversari de la recuperació de la democràcia municipal. Era dimarts, i no diumenge, que és quan, ara, des de fa anys, se celebren les eleccions a casa nostra. Era el 3 d’abril de 1979, un dia clar, meteorològicament tranquil, amb alguna ratxa de vent, humitat baixa i una temperatura agradable després d’uns dies frescos. A Castelldefels, 14.273 persones estaven cridades a elegir la composició del que seria el primer Ajuntament de la recuperació de la democràcia. Van participar en la jornada electoral sis de cada deu votants, el 60%. Quaranta anys després d’aquelles primeres votacions, el maig de 2019, fa pocs mesos, el cens per a les eleccions municipals a Castelldefels era de 44.075 persones, de les quals van votar 27.083, el 61,4%. La ciutat ha canviat molt en les quatre dècades transcorregudes des de 1979, amb la contribució de tothom i amb l’impuls d’una administració, la municipal, que pertany a tothom i que representa tothom. Canvis urbanístics i, també, canvis de caràcter social i polític, que han germinat en el període de pau i democràcia més llarg de la història a Espanya. Així ho mostra l’exposició que s’inscriu en el programa de commemoració en què està immersa la ciutat, programa que es prolongarà fins a la primavera. La mostra, a cura de l’Arxiu Municipal, s’ha pogut veure a la biblioteca i és previst que s’instal·li a diferents equipaments municipals.
      • Febrero "Historias que importan" (Redacción 'El Castell') y "'En 1955 empezó a gustarme el ciclismo" (Diego Soto Ortega)
        • Además de cumplir su misión como compilador y conservador de expedientes y documentos de carácter oficial, el Archivo municipal se ofrece a la población para ser depositario de la memoria gráfica de Castelldefels. El lema del Archivo es “Herencia y futuro”. Periódicamente realiza llamamientos a la población para que comparta fotografías y documentos que permitan que el cuidado y la atención por el pasado tenga un futuro. Parece un mero juego de palabras, pero es exactamente así: tener la posibilidad de digitalizar instantáneas del pasado permite componer un fresco humano que legaremos al futuro, un futuro en el que nuestros ‘recuerdos’ estarán siempre a disposición de quien quiera consultarlos. Imágenes y documentos personales que reflejen, de un modo u otro, escenas sociales, fiestas populares, acontecimientos culturales o deportivos, calles, plazas y parques como eran en el pasado... compartirlas enriquece Castelldefels y va sumando granos de arena a nuestro imaginario colectivo. Y ‘El fet históric’, esta sección de la revista municipal El Castell que se publica mes a mes, ininterrumpidamente, desde agosto de 2006, permanece siempre atenta a las aportaciones que recibe el Archivo. Un ejemplo es el de Diego Soto Ortega, que el pasado verano depositó por unos días la serie de fotografías que ilustran el ‘Fet’ de este mes, así como una carta manuscrita en la que desmenuzaba algunos de sus recuerdos relacionados con el deporte en Castelldefels, que se remontan a la década de 1950. Al cabo de unas semanas, Soto recogió sus originales, una vez fueron escaneados y catálogados en el Archivo, donde permanecerán para su consulta y estudio. Hoy recogemos su testimonio, justo cuando, el próximo mes de marzo, Castelldefels acogerá la salida de una de las etapas de la Volta Ciclista a Cataluña, que celebra este año su centenario. (la prueba se suspendió por la pandemia)
      • Marzo "El Comité de Actividades Antiestadounidenses, contra Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El Castillo de Castelldefels funcionó durante la Guerra Civil como una prisión disciplinaria de las Brigadas Internacionales. Fue un centro de detención de prisioneros que formaban parte de las propias milicias voluntarias. «Esto ocurrió en el llamado campo de prisioneros o cárcel conocida como Castelldefels (..), y el hombre al mando de esta prisión era un tipo denominado Tony De Maio, que entiendo que fue el verdadero asesino, no sólo de mi hijo, sino de otros seis muchachos estadounidenses cuyos restos hasta este mismo momento están en el patio de este campo de prisioneros del castillo de Castelldefels». Eso indicaba el abogado Maxwell Wallach el 12 de abril de 1940, en Washington, en una audiencia del Comité de Actividades Antiestadounidenses recordando la muerte en la Guerra Civil española (1936-1939) de su hijo Albert, brigadista internacional. Desde el mes marzo de 1938 hasta enero de 1939 llegaron al castillo de Castelldefels, en calidad de detenidos de las propias Brigadas Internacionales, cientos de brigadistas acusados de deserción o de ser unos ‘malos elementos’.
          Wallach murió probablemente en julio de 1938. En Washington también se habló de la muerte en el castillo de Castelldefels de Vernon Selby, que ahora sabemos que en realidad murió cerca de Gandesa a inicios de abril de 1938.
          A la audiencia del Comité asistió la prensa norteamericana, que se hizo eco de la noticia al día siguiente en diarios de todos los Estados Unidos y Canadá. El enfrentamiento en el juicio del padre y del acusado de la ejecución de su hijo fue muy duro. También estuvo presente la madre de Selby.
          En el castillo de Castelldefels hay testimonios de malos tratos y de ejecuciones desde mediados de marzo hasta finales de agosto de 1938, y también del castigo a los culpables de esos abusos, tras una investigación cuidadosa a cargo de los responsables del Servicio de Información Militar y de las Brigadas Internacionales.
          Sus dos primeros comandantes fueron detenidos por los graves abusos cometidos contra los presos después de un proceso de investigación. El primero, el croata Milan Copic, fue arrestado a mediados de mayo, y el segundo, el francés Marcel Lantez, el 1 de septiembre de 1938. Tras ellos, los mandos del castillo Svestislav Djordjevic y Pietro Celli no tuvieron ya denuncias de maltratar a los prisioneros, y fueron bien recordados por ellos. Hay dos libros publicados por el GREHIC escritos po Alfonso López Borgoñoz que recuerdan a las víctimas y recogen lo sucedido en Washington en 1940. 

      • Abril  -> No hubo revista "El Castell" por el confinamiento obligatorio de la población (salvo algunas excepciones) decretado por el Gobierno español desde el 14 de marzo con motivo de la declaración del Estado de Alarma (ratificada por el Congreso por unanimidad) por la afectación en España de la situación de pandemia declarada por la Organización Mundial de la Salud por la rápida y letal expansión del coronavirus  SARS-COV-2 que causa una enfermedad respiratoria llamada enfermedad por coronavirus de 2019 (COVID-19), cuyos contagios causaban unos resultados muy graves, e incluso de muerte, especialmente en una serie de grupos de riesgo.
      • Mayo -> Lo mismo que el mes anterior
      • Junio -> Pese a no haber confinamiento, la situación de pandemia no permitía la edición ni distribución de la revista.
      • Julio -> Lo mismo que el mes anterior
      • Agosto - Septiembre (edición conjunta para ambos meses) "La torre de Gabriel Folcher, restaurada" (Joan Lluís Amigó)
        • Al centre de la ciutat, la torre era en un estat de conservació que n'aconsellava la rehabilitació. El projecte de recuperació s’ha basat en tres aspectes fonamentals: el coneixement, la cobertura i la restauració de les façanes.
      • Octubre "Tres epidemias en cinco años, hace un siglo" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • La epidemia ocasionada por el coronavirus da a casi todo el mundo la impresión de estar viviendo un momento único de la historia. En realidad, así es para la inmensa mayoría de la población. Pero el siglo pasado, hace cien años más o menos justos, hubo otras tres pandemias o epidemas (gripe española, viruela y paludismo), también letales, de las que hay algún registro en el archivo municipal de Castelldefels. 
        • Más información
      • Noviembre "Un muy breve instante en la vida de Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • El documental “Un instante en la vida ajena”, dirigido en el año 2003 por José Luis López-Linares y Javier Rioyo, obtuvo el Premio a la mejor película documental en la XVIII edición de los Premios Goya, en 2004. En el material de archivo que incluye, aparecen brevemente imágenes captadas con una cámara de cine de la playa de Castelldefels en 1930.
        • Más información
      • Diciembre  "A l’abordatge!" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Així eren les naus corsàries que van atacar Castelldefels fa quatre segles: sageties, galiotes i galeres... naus amb rems a banda i banda i veles llatines. Avui ens interessem pels tipus d’embarcacions de corsaris barbarescos del nord d’Àfrica que van atacar les immediacions de la nostra població.
  • PÁGINAS SECCIÓN 'EL FET HISTÒRIC' DEL AÑO 2021
    • Índice
      • Enero "Una cinquena part dels béns culturals d’interès nacional del Baix Llobregat són a Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Castelldefels té un ric patrimoni arquitectònic que no és ben conegut per la majoria de la seva població. Al nostre terme municipal es troben fins a tretze Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), del conjunt de 65 que hi ha a la comarca. De fet, amb l'excepció només de Barcelona, te més BCIN que cap altra municipi de ls comarques de l'entorn fins el Penedés (i probablement fins a Tarragona) o de l'Area Metropolitana.
      • Febrero "Tal como éramos" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El tiempo pasa para todos y para todas. No hay duda. Algo así se puede decir de los monumentos de nuestra ciudad, muchos de ellos Bienes Culturales de Interés Nacional, tal como indicábamos el pasado mes. En esta ocasión, queremos hacer llegar al lector una serie de imágenes de algunos de ellos tal como fueron fotografiados hace muchos decenios. Algunas de las imágenes se captaron cuando la ciudad tenía sólo unos trescientos habitantes, que vivían por lo general en diferentes masías diseminadas por el término municipal, y en un pequeño núcleo en el entorno de la actual plaza Mayor, en el barrio del Poble Vell
      • Marzo "El poblado ibérico del Castillo" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Antes de la llegada de los primeros asentamientos romanos a nuestra comarca, hacia el cambio de era, Castelldefels estuvo habitada por los íberos layetanos, que tenían un pequeño poblado en la cima de la montaña del castillo, y quizás ocupaban también algunos otros lugares del actual término municipal. En el castillo, de las antiguas casas de época ibérica ahora sólo son visibles los muros que se encuentran bajo el podio transparente de la iglesia, pero en las excavaciones arqueológicas dirigidas entre los años 1989 a 1995 por Alberto López Mullor, al frente del servicios de Arqueología del  Servei de Patrimoni Històric Local de la Diputación de Barcelona, se encontraron muchos más restos en otros lugares de la iglesia y del mismo castillo, que actualmente no son visibles. El asentamiento ibérico debió ocupar un área bastante más grande que la que muestran los restos conservados, pero el paso del tiempo y las construcciones posteriores de época romana, medieval y moderna acabaron con sus vestigios.
        • Más información
      • Abril  "Las viviendas del poblado ibérico del castillo" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Mientras que en el subsuelo de la antigua iglesia de Santa María en el castillo se han localizado vestigios de varias viviendas, en el subsuelo del propio castillo no se ha conservado ninguna, ya que el terreno natural era bastante elevado, y fue rebajado casi un metro en el siglo XVI. En la iglesia, los muros de las viviendas ibéricas, una vez excavados y estudiados de forma cuidadosa, se volvieron a tapar y permanecen protegidos bajo el suelo del templo. Los únicos restos visibles son los que se ven en la zona del ábside mayor o presbiterio, a través de un pavimento de vidrio.
          Estas casas ibéricas, en general, tenían una única habitación y sus paredes estaban hechas de adobe o tierra amasada (tapial), apoyadas en una base de piedra. Las construcciones ibéricas descubiertas datan de dos etapas, desde fines del siglo III aC, aunque posiblemente ya hubo algún establecimiento ibérico anterior, del siglo IV aC, dados algunos de los restos que se han hallado por la zona.
          En dos de las viviendas se hallaron un par de sacrificios de fundación, realizados para propiciar el favor de sus divinidades: restos de una cabrita pequeña y el cráneo de un toro. Este tipo de sacrificios propiciatorios son bien conocidos en la cultura ibérica, y tenemos algunos ejemplos bien cercanos, como es el caso de los hallados en la Peña del Moro (Sant Just Desvern).
          Tanto estas casas como la cisterna encontrada en el castillo estuvieron en uso hasta el último o penúltimo decenio del siglo I aC, coincidiendo con la reorganización amplia del territorio y con la fundación de la ciudad de Barcino. Entonces se derribaron las casas de época ibérica, en las que tal vez ya no vivía nadie, y sobre sus restos se construyó una villa romana, que era explotación rústica.
        • Más información
        • Palabras clave 
      • Mayo "Una de pirates al Baix Llobregat" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Els corsaris eren pirates que els estats autoritzaven a atacar vaixells de flotes alienes. Els pirates, en canvi, eren autònoms. Atacaven qualsevol nau, fins i tot vaixells del mateix país i comarca. Un cas ben clar de pirateria al segle XV va tenir lloc en aigües properes a Castelldefels. La va dur a terme el senyor del Castell de Sant Boi de Llobregat, Joan de Torrelles, que estava enfrontat amb el consell municipal de Barcelona.
        • Más información
        • Palabras clave Siglo XV Edad Media
      • Junio "Una ciutat de torres ja al segle XVI" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • El castell es va fortificar a mitjans del segle XVI, per fer front a l'amenaça dels corsaris. Però això no va ser suficient. El veïnat de Castelldefels, encara molt amoïnat pels freqüents atacs dels corsaris, va finançar a més l'aixecament de deu grans torres de defensa i vigilància, nou d'elles al costat de les seves masies.
        • Más información
        • Palabras clave: 
      • Julio  "Les primeres fotos en color que es van fer a Castelldefels?" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Industrial, mecenes i filàntrop, Francesc Blasi va ser un excursionista en uns temps en què l'esport i el lleure no eren una activitat a què s'hi pogués dedicar gaire tothom. Sabem que al 1923 i 1924 va fer sortides per Castelldefels. En son testimonis les fotografies colorejades, potser les primeres amb colors que es van fer al castell i a la ciutat.  
        • Más información
        • Palabras clave
      • Agosto "Castelldefels, la guerra del Rif y el desastre de Annual (I)" (Alfonso López Borgoñoz)
        •  Estos días hace justo un siglo de la matanza de soldados españoles en el llamado Desastre de Annual y del avance de las fuerzas rifeñas en el protectorado español en el norte de África, en la zona del Rif, en el actual Marruecos. Un soldado de reemplazo de Castelldefels participó posiblemente un mes después de los hechos en la defensa del entorno de Melilla.
        • Más información 
      • Septiembre  "Castelldefels, la guerra del Rif y el desastre de Annual (II)" (Alfonso López Borgoñoz) 
        • Como vimos el mes pasado, la larga Guerra del Rif (1911-1927), en el protectorado español en el Norte de África, fue tremendamente impopular, y supuso la muerte de miles de jóvenes, sin que la mayoría de la población supiera la razón por la que pagar un coste humano tan alto. Con el paso del tiempo, y tras desastres como el de Annual, y los once mil muertos que allí hubo, empezó una cada vez más enconada oposición a seguir participando en el conflicto armado. Así, en 1922 surgieron iniciativas de diferentes diputados y de diversos partidos políticos, tanto catalanes como españoles, para presionar al gobierno español para que finalizara con la guerra en el norte de África. Tenemos dos ejemplos de ello en sendos escritos dirigidos al alcalde de Castelldefels para que se aprobaran mociones por el Pleno del Ayuntamiento contra la participación del ejército español en la guerra. Ilustran la página dos documentos que se conservan en el Archivo municipal. El de la izquierda es un escrito de octubre de 1922, dirigido al alcalde de Castelldefels y firmado en Barcelona por seis diputados catalanes a las Cortes españolas de diversas fuerzas políticas, como la Lliga Regionalista, el Partit Tradicionalista, la Unión Monárquica Nacional y el Partit Republicà Radical. Entre los diputados firmantes estaban Lluís Companys y Francesc Macià, que posteriormente alcanzaron la presidencia de la Generalitat y quienes no hicieron constar su filiación política. En el texto se solicita que el Ayuntamiento apruebe mociones contra la Guerra en el Rif. El segundo escrito, sin fecha, pero probablemente de 1922, era una propuesta de acuerdo de algún partido u organización (no consta) y se debió enviar también a muchos ayuntamientos. En él se pedía que se aprobaran mociones en favor de que al Rif sólo se desplazaran voluntarios, y no muchachos de reemplazo. Si el Gobierno no atendía la demanda, se reclamaba un referéndum para definir la política en Marruecos.
        • Más información
      • Octubre "Una excursió a un trist Castelldefels l'any 1883" (Alfonso López Borgoñoz)
        • La excursión fue catorce años antes de la compra de Manuel Girona de la baronía del Eramprunyà y, con ella, del castillo de Castelldefels. También fue unos pocos años antes del famoso, en la época, crimen de Castelldefels. Y unos cuarenta años antes de que la playa de la ciudad empezara a ser un lugar de éxito, frecuentado por miles de personas de toda la comarca y del barcelonés. Era un lugar triste en aquel momento, en cualquier caso, a ojos de Enric Masriera, que la visitó una tarde a finales de noviembre, en una excursión con meta en el castillo, acompañado por otras personas. Su relato fue recogido en 1885 en las Memorias de la Associació Catalanista d'Excursions Científiques, páginas 218 a 230. Su texto empieza hablando de esa tristeza y termina con la misma. Enric y sus compañeros de viaje, llegaron quizás en tren. La estación de tren era reciente, con sólo unos pocos años de antigüedad.
        • Más información
      • Noviembre "La Guerra Civil Catalana (I): La destrucció del Castell i la bombarda Anthonia" (Alfonso López Borgoñoz)
        • A Castelldefels es van viure pel cap baix dos batalles per la toma del castell fruit del conflicte que va assolar Catalunya entre 1462 i 1473. La guerra enfrontava el rei Joan II d'Aragó i els remences, d'una banda, i de l'altra, les institucions catalanes rebels, el Consell de Cent i la Diputació del General, es a dir, la Generalitat. Al novembre de 2021 vam rememorar el primer d'aquells dos capítols bèlics.
      • Diciembre  "La Guerra Civil Catalana (II): El Castell torna a mans del baró de l'Eramprunyà" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El mes passat revisàvem com va caure el Castell de Castelldefels a mans de Jean d’Anjou, que també va fer-se amb el Castell de l’Eramprunyà. La Guerra Civil Catalana, després d’aquells episodis, va prosseguir alguns anys més. Però amb el temps l’esdevenir de l’enfrontament va ser favorable als interessos del rei Joan II i, de passada, als de Jaume Marc, baró de l'Eramprunyà i antic propietari del castell de Castelldefels.
      • Febrero: "Castelldefels, en el NO-DO" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Noticiarios y Documentales, No-Do, era un noticiario filmado que, durante el franquismo, se anunciaba como un “servicio de difusión de noticias y reportajes de obligatoria exhibición en los cines de España, posesiones y colonias”. En su archivo fílmico hallamos dos menciones a nuestra ciudad.
        • Más información 
         
      • Marzo "La polifacètica Anna Maria Sagi, a Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • El 8 de marzo se celebra el Dia Internacional de la Mujer. Un buen mes para recordar a Anna Mª Martínez Sagi (1907-2000), una mujer trabajadora, nacida en Barcelona, que participó activamente en la sociedad de su tiempo, y que participó en pruebas deportivas den las auuas de la playa de Castelldefels, ganando algún premio.
        • Más información
      • Abril "Un día de playa en Castelldefels, hace un siglo" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Un grupo de jóvenes posa de manera divertida y desinhibida durante una jornada ociosa en la playa de Castelldefels. Aunque no consta la fecha de las imágenes, la técnica utilizada y la indumentaria de los bañistas sitúan estas escenas hace un siglo.
        • Más información
      • Mayo "Els fets històrics de Castelldefels explicats pels infants" (Juanjo Vas)
        • El passat mes de març l’alumnat dels tres grups de 5é de l’escola Els Pins de la nostra ciutat, van visitar l’Arxiu Municipal. No va ser una visita normal, ja que portaven la missió de veure i estudiar in situ uns documents molt antics, dels segles XVIII i XIX, que en formen part de l’Arxiu Històric.
      • Junio "Foto de grupo en el castillo en 1906" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Una imagen de un grupo de hombres en la escalera de acceso a la Sala Institucional del castillo de Castelldefels en el año 1906. ¿Una celebración social de la ciudad o de la familia Girona? ¿Un grupo de excursionistas? Hace más de un siglo, el Castillo ya empezaba a ser escenario para tomar fotografías de grupo.
        • Más información
      • Julio "Castelldefels, subsede olímpica en 1992 (Barcelona '92)" (Alfonso López Borgoñoz)
        • En 1992, Castelldefels fue subsede de las pruebas olímpicas de piragüismo en aguas tranquilas de los Juegos de la XXV Olimpiada, celebrados en la ciudad de Barcelona entre el 25 de julio y el 9 de agosto de 1992. La antorcha que transportaba el fuego olímpico también se paseó por sus calles en diversos relevos, al igual que las recorrió posteriormente la llama de la antorcha de los Juegos Paralímpicos.
        • Más información
      • Agosto "Treinta años no es nada, salvo en Castelldefels" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Desde los JJOO de 1992, y desde la celebración entonces de las pruebas de piragüismo en aguas tranquilas en el Canal Olímpico, ya han pasado 30 años. En general, en muchas ciudades eso no implica grandes cambios. Pero en Castelldefels, sí que los ha habido.  Comparar tres fotos aéreas de 1990, 1993 y 2021 ayuda a verlo claro.
        • Más información
      • Septiembre "Excursión de una familia alemana a la playa de Castelldefels en 1934" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Desconocemos quiénes son pero sí que eran de origen alemán (bueno, germanoparlante) y la fecha en que visitaron la ciudad. Es la primera vez que vemos en una foto alemanes en Castelldefels ya en los inicios de la República.
        • Más información
      • Octubre "Playa gimnástica y castellera" (Alfonso López Borgoñoz)
        • No podemos concretar la fecha exacta de las dos imágenes captadas en la playa de Castelldefels que se ven en esta noticia, y que presentan una familia o grupo de amigas y amigos haciendo 'castells' humanos , pero debieron ser tomadas en los inicios de los años 30 del siglo XX, durante la República.
        • Más información
      • Noviembre "La primera regidora" (Alfonso López Borgoñoz)
        • 1939: prop del final de la Guerra Civil Maria Espaulella Carreras es converteix en la primera regidora de l’Ajuntament de Castelldefels amb només 21 anys. Va tenir un mandat breu: només sis mesos després deixaria el càrrec per casar-se.
      • Diciembre "La platja de Castelldefels, a finals del segle XIX" (Alfonso López Borgoñoz)
        • Aquesta pintura d’Eliseu Meifrèn (datada probablemente entre 1888 o 1889) és la imatge més antiga que es conserva de la platja de Castelldefels.
  • PÁGINAS SECCIÓN "EL FET HISTÒRIC" DEL AÑO 2023
      • Enero «La platja de Castelldefels el 1929 i 1930: Baños de Castelldefels» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell  nº. 190 - 2023, mes de enero, página 4.
        • Una foto aèria de Josep Badosa ens mostra una perspectiva de la zona ocupada pels establiments del balneari marítim Baños de Castelldefels l’any 1929. Un estudi de la imatge permet la identificación i finalitat de cada edifici.
      • Febrero «¿Dónde estaba Castelldefels hace un siglo?» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm.. 191 - 2023, mes de febrero, página 4.
        • En el mismo sitio, lógicamente., pero hace 111 alos mucha ciudad no había, ciertamente. Casi ni se veía en los mapas y había que pasar dos veces por la carretera fijándose mucho para verla un poco. Y habitantes tampoco tenía demasiados. Unos trescientos, dispersos por el actual término municipal (ahora somos unos 68.000),
      • Marzo «Una comunión en la playa (en 1918)» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm 192 - 2023, mes de marzo, página 4.
        • Una serie preciosa de imágenes del Arxiu​ ​Fotogràfic del Centre Excursionista de​ Catalunya, que ha digitalizado sus fondos,​ nos permite acercarnos a la playa de la​ ​ciudad hace 105 años.
      • Abril «Memòria de ciutat» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 193 - 2023, mes de abril, página 4.
        • Les ciutats tenen una part de​ la seva memòria en els seus​ murs i objectes materials, així​ com en la seva documentació​ escrita, dibuixada,​ fotografiada o filmada. Però​ també la tenen en els ​ records​de la gent que les habitem​ i que donem sentit al que​ passa o ha passat al seus​ edificis i carrers. Petit homenatge a les moltes persones que com Maria Safont, Eladi Gandia o Miquel Sebastià (nascuts a Castelldefels als anys trenta), han tingut en els darrers anys l'amabilitat de compartir amb els historiadors i historiadors la memòria de la seva vida a Castelldefels.
      • Mayo Por elecciones locales, se publicó una revista especial más breve sin la sección 'Fet Històric'
        • Sin Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 1924- 2023, mes de mayo, página 4.
      • Junio «'Los Yetis': Un grupo musical de Castelldefels (1967-1970)» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 195 - 2023, mes de junio, página 4.
        • Ya hace más de cincuenta años... a finales de los años sesenta, cuenta el amigo Enric Ferrer Batet, que junto al estanco de la actual avda. Constitució, 112, estaba el local donde ensayaba un grupo local de música pop llamado “Los Yetis”, cuya vida como conjunto, por lo que parece, se extendió entre los años 1967 y 1970.
      • Julio  «Excursió a Vilanova i la Geltrú (passant per Castelldefels) el 1900» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 196 - 2023, mes de julio, página 4.
        • Una nova fotografia estereoscòpica antiga de Castelldefels. Es pot datar cap a l’any 1900. Es veu el castell, algunes torres de defensa... i un cotxe i un tricicle a motor aturats en una carretera.
      • Agosto «¡Vaya, vaya! Aquí no hay playa: Bellamar, el Poal y ¿el Baixador? en 1813 » (Alfonso López Borgoñoz) 
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 197 - 2023, mes de agosto, página 4.
        • El fragmento detallado y relativamente preciso del mapa de 1813 que acompaña este reportaje del “Fet Històric” nos acerca al recorrido del antiguo camino que bordeaba las costas de Garraf desde Sitges hasta Castelldefels. El barrio de Les Botigues de Sitges, y la parte sur de los de Bellamar y El Poal en Castelldefels, están a la derecha. Vemos allí construida sólo la torre Barona. No busquéis el barrio del Baixador: el área que hoy ocupa el Apeadero estaba sumergida.
      • Septiembre  «Castelldefels: una ciutat amb mig nom d’origen romà?» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 198 - 2023, mes de septiembre, página 4
        • Castelldefels al segle X normalment era anomenada «Kastrum Felix». Així ho veiem escrit al primer document de l’any 967. «Kastrum» en llatí era castell, però... i «Felix»? Aquesta paraula es pot traduir com feliç, fèrtil, però també podia ser un nom propi... Sobre el seu origen ara tenim una pista, que no és definitiva.
      • Octubre «Sé lo que hicisteis los últimos días del verano de 1934» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 198 - 2023, mes de octubre, página 16.
        • Tenemos todas las fotos. El fin de cualquier actividad en la vida suele ser a veces un tiempo de meditación. El final del veraneo en Castelldefels de 1934 no fue exactamente eso. Casi diríamos que fue completamente al contrario....
      • Noviembre «​1951: Inauguració de l’actual edifici de l’Ajuntament de Castelldefels» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 200 - 2023, mes de noviembre, página 16.
        • El Ayuntamiento tardó en llegar a la plaza de la Iglesia. De hecho, no lo hizo hasta 1951. Entonces allí sólo se encontraba en solitario la iglesia, inaugurada en 1909 (42 años de nada). Eso sí, entre el Ayuntamiento y la iglesia, en una esquina de la plaza, estaba la antigua escuela Lluis Vives, construida durante la República y la guerra, y abierta justo al inicio del franquismo. Se han conservado tres imágenes de la inauguración de la nueva sede municipal el 14 de agosto de 1951.
      • Diciembre «Cuando la estación de Castelldefels Pueblo era sólo un pequeño apeadero​» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 201 - 2023, mes de diciembre, página 16.
        • En diciembre de 1881, cuando se inaugura la línea de trenes que pasa por Castelldefels, la estación del pueblo no era la actual, sino que sólo era un pequeño apeadero, con un tamaño lógico para un pueblo que sólo tenía unos trescientos habitantes.
  • PÁGINAS SECCIÓN "EL FET HISTÒRIC" DEL AÑO 2024
      • Enero «​Tres rinocerontes​ de Castelldefels,​ más modernos de​ lo que se pensaba» (Alfonso López Borgoñoz)
      • Sección “Fet Històric”, Revista Municipal El Castell núm. 202 - 2024, mes de enero, página 16.
        • Dos de los cráneos fósiles de rinoceronte​ encontrados en Castelldefels que se exponen en el Espai Prehistoria de la​ Biblioteca ‘Ramón Fernández Jurado’, tienen una cronología reciente que los hace únicos​ (al menos de momento) en Europa.

Comentarios