
El molino de viento en los años cuarenta del siglo XX. Debajo, fotografía de hacia 1890 y más abajo imágenes de 1917, 1918 y 1930 (AFEC)

Torres de la carretera a Castelldefels, de Lluis MariaVidal (AFCEC), de 1890. Es veu ja el molí sobre la torre d'antoni, a la dreta
MECANISMO DEL MOLINO DE VIENTO DE LA TORRE DE ANTONI
La torre de Antoni (Bien Cultural de Interés nacional, levantada en el siglo XVI), durante un tiempo alojó un molino de viento en su parte superior. Su colocación implicó una profunda modificación de la cubierta superior de la torre para añadir la estructura metálica del molino. No se conoce su datación exacta, pero ya sale en una fotografía de Lluis Marià Vidal i Carreres (AFCEC) de 1890. Posiblemente sufrió una refacción en el año 1917.
Era un tipo de molino de viento muy sencillo, de una tipología aparecida en la segunda mitad del siglo XIX en los EE. UU. y seguramente servía para moler grano. El molino era multiaspa y disponía de una cola para posicionarse mejor en la dirección del viento. Su grave estado de deterioro hizo recomendable retirarla de la torre en los inicios del siglo XXI.
Se conserva sólo ahora una parte de la torre metálica que sostenía el molino y su cigüeñal que, mediante un juego de bielas, transformaba el movimiento circular del molino en un movimiento rectilíneo.
En la actualidad en la torre todavía están los restos de apoyo de la estructura metálica del antiguo molino, que consisten en dos pares de perfiles metálicos que forman un cuadrado central con un agujero por donde debía de pasar el eje del molino. La estructura del molino llegaba hasta el suelo por un agujero a la vuelta de la planta baja. También en relación con este elemento habría que situar una estructura circular que se localiza en el centro del suelo de la planta baja.
Piezas en restauración en mayo de 2025.
MECANISME DEL MOLÍ DE VENT DE LA TORRE D’ANTONI (en català, baix)
La torre d’Antoni (Be Cultural d’Interès nacional, aixecada al segle XVI), durant un temps va allotjar un molí de vent a la seva part superior. La seva col·locació va implicar una profunda modificació de la coberta superior de la torre per afegir l’estructura metàl·lica del molí. No es coneix la seva datació exacta, però ja surt en una fotografia de Lluis Marià Vidal i Carreres (AFCEC) de 1890. Possiblement va patir una refacció al 1917.
Era un tipus de molí de vent molt senzill, d’una tipologia apareguda en la segona meitat del segle XIX als EUA i segurament servia per a moldre gra. El moli era multiaspa i disposava d’una cua per posicionar-se millor en la direcció del vent. El seu greu estat de deteriorament va fer recomanable retirar-la de la torre en els inicis del segle XXI.
Es conserva només ara una part de la torre metàl·lica que sostenia el molí i el seu cigonyal que, mitjançant un joc de bieles, transformava el moviment circular del molí en un moviment rectilini.
En l’actualitat a la torre encara hi són les restes de suport de l’estructura metàl·lica de l’antic molí, que consisteixen en dos parells de perfils metàl·lics que formen un quadrat central amb un forat per on devia passar l’eix del molí. L’estructura del molí arribava fins al terra per un forat a la volta de la planta baixa. També en relació amb aquest element caldria situar una estructura circular que es localitza al centre del terra de la planta baixa.
Peces en restauració al maig de 2025.
.jpg)


Cigueñal antes de su restauración
Comentarios
Publicar un comentario