Castelldefels en el siglo X normalmente era llamada "Kastrum Felix". Así lo vemos escrito en el primer documento del año 967. «Kastrum» en latín era castillo, pero… ¿y «Felix»? Esta palabra puede traducirse como feliz, fértil, pero también podía ser un nombre propio…
Sobre el posible origen de este «Felix», que mil años después ha dado en nuestro «Fels», ahora tenemos una pista, que no es definitiva.
Así, de entrada, el nombre no parece medieval, sino romano. En el registro epigráfico de la Barcelona romana sólo tenemos dos personas con este apelativo:
- Quintus Nonius Felix, probable liberto (antiguo esclavo que había sido liberado) de mediados del siglo I,
- y Gaius Granius Felix, también liberto que vivió a finales del siglo I e inicios del II.
![]() |
Sello «FELI» hallado en un ánfora romana en Sant Boi de Llobregat. (P. Berni/C. Carreras) |
![]() |
Abreviatura SYN y FE marcadas en un ánfora hallada en un barco hundido en la Giràglia (Ersa, Francia). (Marlier y Sciallano, 2008 fig. 21) |
![]() |
Sellos «SYN» y «SYNE» encontrados en ánforas romanas en Sant Vicenç dels Horts (P. Berni) |
Las marcas «SYN» o «SYNE» muy probablemente eran una abreviatura de Gaius Trocina Synecdémo, otro liberto de finales del siglo I e inicios del II, cuyo nombre aparece en la lápida funeraria hallada en el castillo de Castelldefels y que ahora es expone en su iglesia. Synecdémo, con su esposa Valeria Haliné, fueron de los primeros propietarios (pero no los primeros) de la villa romana que se encuentra debajo del castillo.
![]() |
Lápida funeraria romana dedicada por Valeria Haliné a su marido Gaius Trocina Synecdémo. Se puede ver en la iglesia del castillo de Castelldefels. (Ramon Josa) |
El ánfora hallada en San Vicenç no es un caso único, el sello «SYNE» junto al «FE» ha aparecido asimismo en otras ánforas en el sur de Francia. Esto nos permite vincular el dúo de Félix y Synecdémo al mundo de las ánforas de vino.
Pero si Synecdémo tuvo una casa de campo en Castelldefels, donde probablemente tenía viñedos. ¿No es posible que el tal Félix hubiera vivido también en el mismo lugar o cerca?
A partir de ahí ya se especulación, pero no es sólo especulación. Quizás la villa romana de Castelldefels fue una propiedad originalmente de Quintus Nonius Felix (que por el tiempo en que vivió parece el más adecuado) y después pasó a manos de Synecdémo, quizás un antiguo socio, también enriquecido con el comercio de vino.
Pero la finca continuó siendo conocida con el nombre de su primer propietario, Felix, y después de abandonarse la villa en el siglo V o VI, quedó como nombre de la colina, lo que ocurre a menudo en el entorno de Barcelona con otros lugares cuyos nombres provienen de libertos romanos. La pervivencia en Castelldefels de apellidos de antiguos propietarios en masías como la de Can Roca de Baix o Dalt también es normal.
Desgraciadamente, no hay pruebas de la presencia de Quintus Nonius Felix en la colina del castillo, ni de que sea este «FELIX» el origen del «FELIX» de Kastrum Felix, y por tanto de nuestro actual «FELS».
Sin embargo, creo que es razonable (y guapo) pensar que el «FELIX» que figura en el nombre original de Castelldefels es un topónimo basado en un liberto romano de hace dos mil años.
Se non è vero, è bien trovato.
Bibliografía
- Arrayás Morales, Isaías (2005) «Morfología Histórica del Territorio de Tarraco: ss. III-I a.C.», Universitat de Barcelona: Col·lecció Instrumenta núm 19. Barcelona.
- Berni Millet, Piero i Carreras Monfort, César (2013) «Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat», a C. Carreras Monfort, A. López Mullor i J. Guitart (eds.), “Barcino II. Marques i terrisseries del Baix Llobregat” Institut d’Estudis Catalans, Union Académique International, Corpus International des Timbres amphoriques 18, Barcelona: 127-285 [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/5186598/Corpus_epigr%C3%A0fi c_de_segells_en_%C3%A0mfora_dolia_tegulae_i_gerres_de_cer%C3%A0mica_comuna_oxidada_del_Baix_Llobregat_Barcelona].
- Carreras Monfort, César (2013) «Evolució de les terrisseries del Baix Llobregat a partir de les seves marques i els seus derelictes» a A. López Mullor, J. Guitart, C. Carreras (coord.), “Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat (Corpus International des Timbres Amphoriques)“, Barcelona 2013, pàg. 321-344 [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/5487691/Carreras_C._2013_EVOLUCI%C3%93_DE_LES_TERRISSERIES_DEL_BAIX_LLOBREGAT_A_PARTIR_DE_LES_SEVES_MARQUES_I_ELS_SEUS_DERELICTES._En_C.Carreras_.A.L%C3%B3pez_Mullor_J.Guitart_coord._Barcino_II._Marques_i_terrissereries_del_Baix_Llobregat].
- Gorostidi Pi, Diana (2013) «Sobre les marques SYN/SYNE i la seva identifi cació amb C. Trocina Synecdémus, sevir augustal de la colònia de Barcino» en A. López Mullor, J. Guitart, C. Carreras (coord.), “Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat (Corpus International des Timbres Amphoriques)“, Barcelona 2013, pàg. 287-296 [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/5213659/Sobre_les_marques_SYN_SYNE_i_la_seva_identificaci%C3%B3_amb_C._Trocina_Synecdémus_sevir_Augustal_de_la_col%C3%B2nia_de_Barcino].
- Huélamo Gabaldón, Juana María i Solias i Arís, Josep Maria (2012). «Can Manyoses: novetats arqueològiques a Viladecans», a “Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina“. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat i Edicions del Llobregat, 2012. Pàg. 402-420. [ISBN: 978-84- 938801-6-3], [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web http://www.elbaixllobregat.cat/sites/elbaixllobregat.cat/VIJornadesPatrimoni/2.20_VI_JPBL-Can_Manyoses.pdf]
- Jordán Lorenzo, Ángel A. (2003) «Formas de representación pública de séviros augustales en la provincia Hispani Citerior» Hispania Antiqua. Revista de Historia Antigua XXVII, 95-113 [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/835784.pdf].
- López Borgoñoz, Alfonso (2013) «Unos veranos intensos (y otras muchas historias breves de Castelldefels desde la época romana hasta la actualidad)». GREHIC. Castelldefels [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/3438504/UNOS_VERANOS_INTENSOS._Y_otras_historias_breves_de_Castelldefels_desde_la_%C3%A9poca_romana].
- López Mullor, Alberto (1998) «El centre productor d’àmfores de Sant Boi de Llobregat» a “El Vi a l’antiguitat. Economia,producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes del II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana”. Monografies Badalonines núm. 14. Museu de Badalona, 1998 pàg. 233-245.
- López Mullor, Alberto (2000) «Els primers romans coneguts a Castelldefels» a La Voz de Castelldefels, pàg. 14, de febrer del 2000.
- López Mullor, Alberto (2003) «Castelldefels: Prehistòria i Edat Antiga» pàg.. 22-60, a “Castelldefels: Temps d’Història” Ajuntament de Castelldefels.
- López Mullor, Alberto; Estany Morros, Inma i Lacuesta, Raquel –Coordinació– (2005) «Castell de Castelldefels. Arqueologia, Història i Art” Monografi es núm. 7. Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge. Diputació de Barcelona.
- Miquel i López, Júlia i Morera Camprubí, Jordi (2013) «Sant Vicenç dels Horts: una zona productora de tipus industrial en època altimperial romana», a A. López Mullor, J. Guitart, C. Carreras (coord.), “Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat (Corpus International des Timbres Amphoriques)“, Barcelona 2013, pàg. 33-50 [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/9478951/Lantic_taller_cer%C3%A0mic_de_Sant_Vicen%C3%A7_dels_Horts].
- Morera Camprubí, Jordi (2009) «Excavació arqueològica a l’antic Mercat de Sant Vicenç dels Horts». Tribuna d’arqueologia, pàg. 209-232 [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/9478879/Excavaci%C3%B3_arqueol%C3%B2gica_a_lantic_Mercat_de_Sant_Vicen%C3%A7_dels_Horts._Tribuna_darqueologia].
- Morera Camprubí, Jordi; Olesti Vila, Oriol i Carreras Monfort, César (2010) «Centres de producció amforal i territori a la riba dreta del Llobregat: Novetats de la terrisseria del Mercat (Sant Vicenç dels Horts)», Pyrenae, núm. 41 vol. 2, pàg. 49-79. Barcelona [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/9478927/revista_pyrenae ].
- Olesti Vila, Oriol i Carreras Monfort, César (2008) «Tierra y libertad: libertos e institores en el Ager Barcinonensis (Barcelona)», a P. P. A. Funari; G. J. Da Silva i D. Pérez-Sanches (ed.) “Arqueología e Historia del mundo antiguo: contribuciones brasileñas y españolas”. pàg. 93-103. BAR Int.Ser. S1791. Oxford [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/8304908/Olesti_O._Carreras_C._2008_Tierra_y_libertad_libertos_e_institores_en_el_Ager_Barcinonensis_Barcelona_._En_P.P.A._Funari_G.J.Da_Silva_i_D.P%C3%A9rez-sanches_ed._Arqueologia_e_Historia_del_mundo_antiguo_contribuciones_brasile%C3%B1as_y_espa%C3%B1olas._BAR_Int.Ser._S1791._Oxford].
- Olesti Vila, Oriol i Carreras Monfort, César (2015) «De servus a propietario agrícola: el esclavo en el mundo de la producción anfórica, en el Ager Barcinonensis — From Servus to Landowner: the slave in the Amphora Production System in the Ager Barcinonensis». Actes XXV Congres del Groupe International de Recherche sur l’Esclavage dans l’Antiquité (GIREA) [accesible el 7 de setiembre de 2015 en la web https://www.academia.edu/10724474/Olesti_O._Carreras_C._2015_De_servus_a_propietario_agr%C3%Adcola_el_esclavo_en_el_mundo_de_la_producci%C3%B3n_anf%C3%B3rica_en_el_Ager_Barcinonensis_From_Servus_to_Landowner_the_slave_in_the_Amphora_Production_System_in_the_Ager_Barcinonensis._Actes_XXV_Congres_de_GIREA].
Comentarios
Publicar un comentario