LA PLETA DEL CÉRVOL O PLETA DELS VAQUERS

(Todas las imágenes son cortesía de J.R. Molero Yll, del que incluyo un texto sobre su hallazgo al final)

Presentamos unas imágenes obtenidas gracias a Joan Ramon Molero Yll, gracias al Google Maps y a su desplazamiento a la zona. No conocía yo el sitio, y abajo publico un texto de Molero sobre su particular descubrimiento de dicho enclave arqueólogico.

En opinión de Magí Miret, arqueólogo territorial de la Generalitat de Cataluña, el lugar que ahora es conocido en Castelldefels como Pleta del Cérvol se trata de la antiguamente llamada Pleta dels Vaquers, tal y como sale en un documento del siglo XVI. Se encuentra arriba del llamado Puig del Cérvol, por la zona de Bellamar, junto al límite con los términos de Begues y Sitges. Como recuerda Josep Campmany, está al lado del antiguo camino que subía desde el llano hacia el Pla de les Basses y Campgràs, el cual era una antigua ruta de trashumancia.

El lugar ha sido mencionado en algunos artículos sobre ganadería escritos por el mismo Magí Miret (2001 y 2015), que nos indica que es uno de los mejores ejemplos de 'pleta' al aire libre (en catalán, una 'pleta' que es un lugar donde se recogía el ganado que pastaba en el campo o por la montaña) en el Garraf y que ya la vemos mencionada en un documento del año 1538. Esta 'pleta' es un ejemplo de los corrales aislados o junto a masías, de construcción sólida, planta rectangular y una parte de su superficie al aire libre y la otra, tal vez, bajo cubierta de tejas soportada por arcadas, tal como se generalizaron a partir del siglo XVI, una vez superada la crisis demográfica y económica bajo medieval (sin embargo, en los lugares más montañosos del macizo del Garraf se debían seguir utilizando las majadas o 'pletas' de época medieval, aisladas y más sencillas, delimitadas por paredes de piedra seca y con una pequeña choza donde los pastores se podían guarecerse).

Sobre el futuro de la misma, la recomendación de Magí Miret es que, en un futuro nuevo catálogo de patrimonio de la ciudad de Castelldefels, se deberían incluir estos restos arqueológicos para garantizar su protección y estudio en profundidad .

Bibliografia

MIRET-MESTRE, Magí (2001) “La transhumància a Catalunya durant la prehistòria i l'antiguitat”. IBIX, annals. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll.

MIRET-MESTRE, Magí Miret-Mestre (2015) “La ramaderia al massís del Garraf des de la prehistòria fins a l’època medieval” VII Trobada d’Estudiosos del Garraf i d’Olèrdola, p. 161-166.  Diputació de Barcelona

TROBALLA AL GARRAF

Joan Ramon Molero i Yll

El passat dissabte 9 de gener de 2016 es va produir un efecte al cel que no passa gaire sovint… un Arc de Sant Martí sense que hi hagi pluja per les contrades del voltant. Jo estava a casa i amb la meva càmera de fotos em vaig disposar a deixar immortalitzat el moment. Un cop fetes les fotos i descarregades a l’ordinador em va venir la idea de veure l’indret d’on sorgia aquest esclat de colors, com un nen petit que ha escoltat algun cop la llegenda (d’origen irlandès) que diu que al final de l’Arc de Sant Martí hi ha una olla plena de monedes vigilada per un follet, anomenat Leprechaun.

Les fotos, fetes des de casa, estaven orientades mirant cap a l’oest, i la silueta del Garraf per on s’havia produït aquell espectacle cromàtic era a la vora del Pi Solitari. Aquest és un arbre (i algú més que també està per aquella carena) que es pot veure des de Castelldefels mirant cap al Garraf, i al costat d’alguna torre de transport d’energia elèctrica d’alta tensió.

Encuriosit per veure aquell arbre solitari des del cel, i sense tenir un dron amb càmera amb el que poder fer una foto zenital, vaig pensar en recórrer al Google Maps, per què qui no s’ha sorprès d’alguna troballa sorprenent comunicada pels mitjans. Com a exemple tenim diferents cerques per internet com ara un Wally en un sostre, o fins i tot les famoses línies de Nazca al Perú.

Començo amb la cerca i vaig fent zoom de la possible àrea on hauria d’estar el pi, i quina és la meva sorpresa que em trobo al davant d’un recinte quadrat amb una rodona adossada com si fos la base d’una torre. Per aquelles contrades tenim un turó anomenat Puig Senyal, i vaig pensar “que no sigui una antiga torre de comunicacions” i em vaig disposar a contrastar i comparar la meva troballa amb la documentació i treballs que tinc a l’abast a casa sobre el Garraf. Vaig pensar en el llibre de “Les Masies de Castelldefels” doncs si era una torre de guaita hauria d’estar documentada i referenciada, i quina va ser la meva sorpresa… per allà on jo havia vist que estaven aquestes restes no hi havia res identificat.

Veient el possible potencial de la troballa vaig optar per contactar amb el regidor de Cultura, l’amic Jordi Maresma, per a què pogués fer-ho arribar a contactes seus com ara el Josep Campmany i l’Alfons López, ambdós estudiosos del nostre territori i molt especialment del fet humà a Castelldefels i del Garraf en general.

En un primer moment, en Josep Campmany ens va dir que per la ubicació del recinte i la seva tipologia, havia de ser la Pleta del Cérvol, un antic corral per deixar els ramats, però que li sobtava molt la possible torre adossada a la qual cap estudi havia fet referencia, i que ell si que tenia referències d’un possible recinte fortificat per aquells voltants. Ens va dir que allò podia ser “Kastro Pudrito”, un clos medieval citat en un document del segle XII, també destinat a tenir recollits els ramats, i que el topònim li provenia per la proximitat al fondo del torrent de l’Aiguapuda, molt a prop de la Pleta del Cérvol, al nord de la carena per on passa el camí, per sobre de la construcció.

Davant d’aquesta possible troballa al Garraf, dins del terme municipal de Castelldefels, s’activen els contactes municipals per parlar amb la resta d’administracions, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya, per comprovar si el lloc està o no identificat i documentat, doncs segons els mapes si que es veia la construcció quadrada en runes però segons l’escala del mapa no es veia cap referencia a la possible base de torre rodona que hi havia adossada.

Amb l’esperit de desvetllar una miqueta el misteri al voltant d’aquesta possible troballa, em vaig posar en marxa el dissabte 16 de gener per fer una petita excursió fins l’indret acompanyat per la meva germana. En arribar al lloc vaig començar a fer fotos des del camí, i posteriorment vaig arribar fins a les restes de la construcció, i vàrem poder comprovar que la base de torre rodona no era res més que una cabana de pastor que tenia el sostre enfonsat, i això feia que a la foto zenital sembles que hi havia els fonaments d’una torre rodona amb un gruix de paret de gairebé un metre.

Tot i no ser aquelles restes els fonaments de cap torre, no és gens descartable que algun tècnic o especialista enviat per l’administració faci una petita exploració per acabar de desestimar que no hi hagin restes medievals del lloc anomenat “Kastro Pudrito”.

Agraeixo a la gent del GREHIC que m’han demanat un petit escrit sobre aquesta troballa digital…

 Textos publicados en el Boletín nº 48 del GREHIC, primavera 2016